Max el cuc de terra
Dins un forat fosc i humit hi tenia la seva casa. Max ,el cuc de terra era un cuc molt dormilega. Com a bon cuc de terra que era, li agradava rebolcar-se pel fang a prop del riu, on cada dia es trobava amb la papallona Mariona i la formiga Agustina, les seves millors amigues.
En Max era molt mandrós. Si per ell fos, es passaria tot el dia sota l’ombra d’una fulla descansant.
- Max, tens un gran problema, no pots continuar així. Només menges i dorms. T’engreixaràs tan que no podràs moure’t.
- No siguis el pot de la pega, Agustina, tampoc no n’hi ha per tant - Va dir tot fent un badall.
En Max no feia cas del que li deien les seves amigues, i cada dia menjava més fulles de morera, i moltes, moltes maduixes vermelles.
- Hum, no hi ha res com menjar – Deia fent-se venir aigua a la boca.- Diguin el que diguin, és el plaer més gran del món.
El cuc cada dia estava més rabassut, i li començava a ser més feixuc arrossegar-se fins al riu, això a ell no semblava preocupar-lo.
- Potser tenen raó, però a mi m’agrada molt menjar i dormir, això no pot fer mal a ningú, oi?
Fulles, fruits, herbes i fins hi tot pedres, tot era bo i molt sa. Això era el que en Max es pensava, fins que un dia va passar el que tothom s’esperava.
- Ai, ai, ai, hauria d’haver fet cas del que em deien. Quina vergonya! Eh, sóc aquí , estic atrapat! Que hi ha algú?
El cuc s’havia quedat encallat al seu forat amb mig cos a dins i mig cos a fora. I per més que ho intentava no podia sortir.
- Quina situació més ridícula!
La Mariona y la Agustina lliures de preocupacions, jugaven a fer i amagar al riu. Les hores anaven passant i el Max no apareixia.
- Ja es molt tard. És estrany que en Max encara no hagi arribat.-Va dir la Mariona preocupada.
- Ves a saber- va contestar l’Agustina – Potser s’ha quedat dormit a mig camí, tan toca-son com és.
- Doncs, jo crec que no és normal, hauríem d’anar a veure què li ha passat.
Hi així va ser com la Mariona va agafar a la formiga amb les seves potes, i van enlairar-se cap el cel, en direcció al cau del Max.
Quan van arribar es van quedar bocabadades.
- Déu meu Max, et trobes bé? - va dir l’Agustina angoixada.
- Home, bé,bé, no del tot. La veritat és que estic una mica enganxat.
A la Mariona se li escapava el riure sota el nas.
- No et preocupis Max, farem el posible per ajudarte – va dir l’Agustina intentant calmarlo.
Les dues amigues van començar a estirar amb força. Estiraven, i estiraven però no hi va haver manera. L’aranya Tisu i el saltamartí Fermí es varen unir al grup, però no van aconseguir res.
- Això no funciona. Hem de buscar un altra solució.- Va dir l’Agustina.
-I si anem a veure al Crispul el cargol savi? ell ens podria ajudar.- Va dir la papallona orgullosa de la seva gran idea.
Aixi que, sense pensar-ho, la Mariona i l’Agustina van enfilar el camí en direcció a la llodriguera d’en Crispul que vivia en un forat al tronc d’un arbre.
- Que us a portat fins aquí? –va preguntar el cargol savi amb interès.
- Es tracta d’en Max, s’ha quedat encallat al seu forat i no hi ha manera de treure´l. –Va dir la formiga.
En Crispul es passejava pensatiu, i aleshores va parlar.
- El problema del vostre amic té fàcil solució. Heu de fer el que jo us diré: aneu a veure les abelles i porteu aquest encàrrec de part meva.
Mentrastant el Max seguia atrapat. Amb ell s’estaven l’aranya i el saltamartí fent-li companyia.
De cop i volta, un soroll els va trasbalsar. Era un soroll d’ales batents i de petxades d’un animal gros.
L’aranya Tisu i el saltamartí Fermí es van quedar petrificats. L’animal que s’acostava era una gallina lloca.
En Max estava molt espantat, i es movia sense parar intentant salvar la vida. La gallina s’acostava cada vegada més depressa. Però què podien fer?
En un moment es va plantar davant el pobre cuc. La gallina movia el cap observant la seva presa. Aleshores el saltamartí veient la situació de perill va començar a saltar davant la gallina, i l’aranya va pujar a una de les seves potes amb la intenció de mossegar-la.
La gallinava començar a escatainar, i escarmentada va fugir corrents com si portés mil dimonis. Visca, ho havien aconseguit. En Max estava salvat!
La seva alegria va ser més gran quan van veure apareixer la Mariona i l’Agustina amb un grapat d’herbes sobre el cap.
- Tranquil Max, ja portem la solució. – Va dir l’Agustina contenta.
I va ser un gran girigall. Van arribar insectes de tot arreu encuriosits pel que passava.
L’Agustina va desfer el paquet que duia davant aquells ulls curiosos. Dins hi portava mel d’un rusc pròxim.
Tots van col.laborar enllardufant el Max amb la mel. Va ser oli en un llum, la mel va fer el seu efecte, i en Max va sortir sense cap problema. Un cop més en Crispul el cargol savi l’havia encertat.
Tots van cridar contents, i van acabar la festa menjant-se la mel que havia sobrat.
- Ep, Max! tu no hauries de menjar.- Li va dir la Mariona que el va veure com s’acostava a la mel fent salivera.
- Ai Mariona, demà començaré a fer dejuni, t’ho prometo. Però és que ara, TINC GANA!