Adolf el gat aventurer
La gata Àgata va gatinar quatre gatets d’una sola gatinada. Els gatets van ser batejats amb els noms de : Gastó, Galatea, Gala, i el més petit amb el nom d’Adolf.
De pèl negre i ulls verds, l’Adolf mai no s’estava quiet. Des de ben petito havia sigut el cul d’en Jaumet.
L’Adolf tenia molta sort de viure a ca la Maria. Allà no li faltava menjar, ni un lloc calent a on passar les llargues nits d’hivern . Tot i així feia temps que li rondava una idea pel cap: volia marxar lluny, molt lluny a veure el mon.
- Tens el cap ple de pardals! – li deia la seva mare.- No veus que ets molt menut per viatjar sol? Et perdries, i el que es pitjor, pendries mal.
L’Adolf però, no deixava de somiar, fins que una nit mentre tothom dormia, va arreplegar quatre coses, i a peu de gat va sortir per la gatera de la cuina.
- Comença la aventura!
L’Adolf va caminar tota la nit, fins que a trenc d’alba va arribar a una platja de sorra daurada. Allà per primera vegada va veure el mar, i li va semblar la cosa més bonica del mon.
De sobte, el mar va fer una escopinada cap al cel, i d’entre les ones va aparèixer una gran muntanya negra amb uns ulls petits i brillants, aleshores la muntanya va parlar amb la seva gran boca.
- Quin dia més bonic fa avui, oi? Jo soc la Malena i com pots veure soc una balena.
- Jo...jo soc l’Adolf.- Va dir enforfollant-se.
- I que fa un gat com tu, a una platja deserta?
- Es que, volia veure mon i he marxat de casa per emprendre una aventura.
- Una aventura? Mm, Saps, jo podria acompanyar-te a llocs on mai no ha estat ningú.
A l’Adolf li sortien els ulls de la cara. Quina sort havia tingut.
La Malena i l’Adolf es van fer amics de seguida, així que van decidir fer un viatge plegats arreu del mon.
L’Adolf semblava un gat de mar. Van navegar durant tota la nit només amb la companyia de la lluna plena i el bramar de la brisa del mar.
Al matí següent l’Adolf va despertar amb una gran sorpresa,. Davant els seus ulls, una muntanya de gel surava sobre l’aigua.
- Valguem deu, hem arribar al Pol Nord! I quin fred que fa, hauria d’haver agafat la bufanda com sempre diu la mare.
Allà al Pol Nord l’Adolf va aprendre a pescar sota l’atenta mirada del Dadas, l’os polar. I va sentir les histories que li explicava la Sofia, la foca més vella de la colònia.
- Com veus la nostra pell es molt gruixuda, això fa que no tinguem fred. De fet es una avantatge, però també ens porta problemes.
- Problemes?
- Si, problemes amb els humans, que de tant en tant venen a buscar la nostra pell per fer-se abrics.
L’Adolf no s’ho podia creure. La senyora Maria no portava abrics de pell de foca.
Els dos amics s’ho va passar d’allò mes bé al Pol Nord, però va arribar el moment de marxar.
Pròxima parada. Àfrica, a on la Malena hi tenia un gran amic, en Simó l’elefant.
A l’Àfrica, l’Adolf va aprendre a caçar sota l’atenta mirada d’en Mirocletes el lleó, i també va escoltar les histories que li explicava en Simó que a mes a mes, era l’elefant mes vell de la manada.
- Veus els meus ullals? Als elefants ens serveixen per defensar-nos. De fet son una avantatge, però també ens porten problemes.
- Problemes?- va preguntar l’Adolf.
- Problemes amb els humans que de tan en tan venen i ens els arrenquen per decorar les seves cases.
L’Adolf no s’ho podia creure, la senyora Maria tampoc tenia cap ullal d’elefant a casa seva. “definitivament els humans estan tocats de l’ala”.
Desprès d’uns quants dies a la selva, l’Adolf i la Malena van decidir tornar a casa. I una tarda, varen salpar satisfets per tot el que van apendre durant el seu viatge pel mon.
A mig camí de casa, estaven tant cansats, que varen quedar-se adormits bressolats per les ones de la mar. “Si estava tan bé.”
Però només sortir el sol , els dos amics es van trobar amb una desagradable sorpresa. Una gran taca negra i llefiscosa els envoltava per tot arreu.
- Deu meu! – Va cridar la Malena.- Però si es petroli.
- Petroli?.- L’Adolf no entenia res.
La Malena va començar a nedar molt, molt ràpid, mentre l’Adolf s’agafava fort per no caure a l’aigua.
Esgotats i sense esma, van arribar a la platja de sorra daurada, allà la Malena mes tranquil·la, va parlar amb l’Adolf.
- Aquella taca de líquid negre que hem vist es diu petroli. Els humans el fan servir per les seves maquines infernals, de vegades els vaixells que el porten, s’els si vessa a l’aigua, matant milers de peixos i animals marins.
L’Adolf va quedar parat. “ Aquests humans només fan que tonteries”
Els dos amics van donar per finalitzat el seu viatge, que ben segur no seria l’últim i es van despedir fins la pròxima aventura. L’Adolf estava ansiós per tornar a ca la Maria i explicar a tothom, el que havia vist. Segur que no el creurien. Però ell no podria oblidar, tot el que aprendre a la seva petita, però gran aventura.
Darrera la porta hi ha un gat, vet aquí aquest comte s’acabat.