Aloui, el planeta solitari
( Tot l’escenari està a les fosques )
Veu en off:
- És l’espai infinit?
- Existeixen planetes iguals a la terra?
- Hi ha éssers d’altres planetes?
( A poc a poc s’encén una pantalla que projecta estels)
Són preguntes que, de moment, no tenen resposta i que probablement mai en tindran. Però la història que veureu a continuació demostra que tot és possible més enllà de la nostra galàxia.
( Música extraterrestre, es va encenent la llum, enmig de l’escenari es veu un petit planeta )
Veu en off:
L’Aloui era un petit planeta situat dos galàxies més enllà de la terra. Era tan petit que quasi no es podia veure a primera vista. Era d’un color blau intens i tenia moltes taques de diferents colors.
Això li donava un aspecte d’allò més
Original i simpàtic . L’Aloui, però, tenia un problema:
el seu únic, però gran problema era que
es trobava sol i això l’entristia molt.
Mai no tenia companyia, podia passar-se
anys sense veure ningú i, si tenia sort, de tant
en tant veia algun estel que, despistat, passava a prop d’ell .
(soroll d’estel com passa)
( Passa un estel i es para a preguntar-li, està despistat )
Estel - Oh, em sembla que m’he perdut, em podries indicar com puc arribar a
la lluna? – Li preguntar a l’Aloui.
( A l’Aloui li canvia la cara, està content que algú es pari a parlar amb ell)
Aloui - Sí, mira, segueix recte fins aquell planeta- li senyala. - i després tombes a
la dreta, de seguida la trobaràs. - diu. – Però, abans de marxar, per què no
et quedes una estona a fer-me companyia?. Fa molt de temps que no
parlo amb ningú.
Estel - Oh no, ho sento gràcies, però és que tinc molta pressa, he quedat amb
un cometa molt bufó, i no m’agradaria arribar tard, en una altra ocasió.
- diu l’estel aleshores marxa coqueta.
( l’ Aloui esbufega)
Aloui – Ja veig que no tinc res a fer, ningú vol quedar-se amb mi, i no m’estranya.
Dec fer una fila! Sóc un pobre i trist planeta perdut a la immensitat de l’univers, no m’estranya gens que ningú vulgui ni tan sols dirigir-me la paraula.
I és que, a més, estic molt avorrit, mai no passa res, però em nego a passar així la resta de la meva existència, això ha de canviar, com sigui! ¡Eh ,eh que em sent algú, sóc jo l’Aloui ¡ - crida, amb les mans a modes d’altaveu.
( passa cometa amb soroll de reactor, un cop es fora l’Aloui crida)
Aloui- Mi-te’l, aquest deu ser el cometa afortunat. ¡Eh espera, espera on vas amb tanta presa?!
( silenci total )
( Comença una musica molt dolça, i L’Aloui decepcionat comença a cantar.)
( Cançó de solitud de l’Aloui )
Estic sol, sol, sol
Necessito companyia
Tots els estels del món
Passen davant dels meus ulls
Com seria si un amic jo aconseguia
Jo vull ser un astronauta
Un cometa
Una galàxia
Jo no vull estar tan sol ( l’Aloui balla girant sobre si mateix)
Vull marxar a veure món.
Vull conèixer altres mons de fantasia
Estic sol, sol, sol
Necessito companyia
Tots els estels de món
Passant davant els meus ulls
Com seria si un amic jo aconseguia
Estic sol i abandonat ( coreografia amb estels cometes, planetes)
Ni un amic jo he trobat
Jo no vull continuar així
Això es tot molt avorrit.
Vull conèixer altres mons de fantasia
Estic sol, sol, sol
Necessito companyia
Si trobes amb qui parlar
Moriria d’alegria
Com seria si un amic jo conseguia
Estic sol com un mussol
I mes trist que un cargol
Jo no vull estar tan sol ( L’Aloui comença a girar a poc a poc)
Vull marxar a veure mon.
Vull conèixer altres móns de fantasia.
Estic, sol ,sol ,sol.....
Veu en off:
Tot i la seva tristesa l’Aloui no perdia l’esperança, i, així, un dia la seva sort va canviar amb una visita inesperada, una visita molt especial.
( música extraterrestre)
(s’acosta una nau extraterrestre amb llums que s’encenen i s’apaguen ,
soroll de bip...bip)
Aloui – Què dimonis és allò que s’acosta?, mai no he vist res semblant. (Posa la mà com una visera i s’estira endavant per veure millor)
( musica extraterrestre, la nau va entrant a l’escenari)
Aluoi – ¡ Déu meu!, tant debò no sigui un meteorit, només em faltava això, que em
deixi pitjor del que estic.
( La nau arriba al costat del planeta,se sent un soroll semblant a una màquina de vapor frenant. La nau s’ha parat. Aquest soroll es repetirà cada vegada que arribi a un planeta. Surt el seu pilot. Es un extraterrestre verd, amb nas de trompeta, peus grans, i ho mira tot amb curiositat )
Aloui – Déu meu quin espant, quin tipus més estrany!. Es pot saber qui ets?
Qui t’ha donat permís per aterrar aquí? – Crida espantat.
( l’extraterrestre mira d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra estranyat, no sap qui li parla)
Aloui – Si, sóc jo qui et parla, he dit qui ets i a qui diantre li has demanat
d’aterrar?
(l’extraterrestre s’espanta al comprovar que és el planeta el que contesta i fa un saltiró enrera)
Rx11 – Bip....bip....el meu nom es Rx11,i aquesta .- Assenyala la nau – Es la Bit.- La
nau diu Hola amb veu metal·lica i fa llums.
Rx11 - sóc del planeta Miniver a la galàxia R33, espero no haver-te molestat.
Bip...bip... estic viatjant per l’espai sideral en busca de noves aventures, i
he pensat que potser aquí seria un bon lloc on instal·lar-me uns quants
dies, si a tu no et fa res.
Aloui – I és clar que pots quedar-te!, fa tant de temps que estic sol que no puc
deixar escapar una oportunitat com aquesta. A més, dius que has viatjat
molt oi?
Rx11 – Si així és, bip... he viatjat per innombrables indrets siderals,
planetes, galàxies, constel·lacions, forats negres...( to interessant).
Aloui - Està bé, està bé, no cal que segueixis, ja tindrem temps de parlar de
tot això.- Diu l’Aloui atabalat. –Si vols quedar-te et deixaré, però amb
un parell de condicions:
No fer malbé la meva montanya de gel i el meu llac d’aigua groga.
- Diu assenyalant-los. - I l’altra condició és que m’expliquis tots els teus
viatges i el que has pogut veure allà on has estat.
Rx11 – Bip...bip... em sembla interessant, m’agrada molt el teu planeta, a més t’haig de dir que ets el primer planeta que parla, la qual cosa s’agraeix, sino es molt avorrit saps?
Aloui – I què et sembla si per començar m’expliques qui ets i d’on has sortit. No havia vist mai ningú com tu, i tinc molta curiositat per saber més coses.
Rx11- Molt bé, com ja t’he dit abans vinc de la galàxia R33, a molts quilometres de distancia. El meu planeta anomenat Minivers és el més bonic de tots, allà els seus habitants són feliços, no hi ha guerres, creu-me, és el lloc en que tots els éssers voldrien viure, les muntanyes són de cotó fluix, els més petits són els que manen... De fet, a Minivers les coses són diferents a tots els mons de tot l’univers.
(comença a ballar)
( Cançó Jo vinc de la galàxia R33)
Rx11- Jo vinc de la galàxia R33
on totes les coses van a l’inrevés
el sol surt a la nit
i la lluna al matí
les flors creixen cap per avall
i on els grans són els petits.
Jo vinc de la galàxia R33
on totes les coses van a l’inrevés.
El foc sempre està gelat
I el gel sempre està calent.
Aloui- Valguem deu! quin embolic viure a R33
Rx11- Tot i així no ho canviaria viure a R33!
Els ocells viuen a l’aigua
Els peixos viuen al cel.
Les coses dolces són agres
I les agres torró i mel.
Jo vinc de la galàxia R33
On totes les coses van a l’inrevés
L’aigua clara és de plata
La plata és transparent
Les muntanyes són de nata
i la mar de caramel.
Aloui- Valga’m déu! quin embolic viure a R33
Rx11- Tot i així, no ho canviaria viure a R33.
La neu és de xocolata i la xocolata és,
per fer pastissos de nata que mengen els més xiquets
jo vinc de la galàxia R33,
on totes les coses van a l’inrevés
jo vinc de la galàxia R33,
on totes les coses van a l’inrevés
( acaba cançó )
Aloui- Tot això és molt interessant. La veritat és que deu ser molt bonic el teu planeta – (l’Rx11 es mira orgullós les ungles ) – però m’agradaria que comencessis amb una de les teves aventures, segur que has vist coses meravelloses.
( l’Aloui i l’Rx11 es van col·locant a un cantó de l’escenari que comença a il·luminar-se, la part de darrera es va quedant a les fosques.)
Rx11- Bip...bip... més de les que et pots imaginar, coses increïbles, d’altres perilloses, però totes molt interessants. He estat a la lluna que, per cert és de formatge, i precisament per l’olor tan forta que feia vaig haver de marxar d’allà. També he estat a Saturn i el seu anell. I he viatjat per un forat negre.
Aloui- De debò?
( l’Rx11 mou el cap afirmativament)
Rx11- És com tirar-se per un tobogan gegant que et transporta d’un lloc a un altre a una velocitat de vertígen,( mou les mans com si baixés i pugés) -(pausa)- Ai, mira que m’ho vaig passar bé en aquella ocasió.- Diu sospirant. – Bé al que anàvem, la meva primera aventura com a viatger professional va ser al planeta Krong. Jo estava molt cansat, saps? i vaig veure un gran planeta verd i lluent, i vaig pensar que era el lloc ideal per quedar-mi , poc hem podia imaginar el que més tard passaria, bip...
( musica planeta Crong)
( S’encén la llum de la part de darrera de l’escenari, el planeta i l’Rx11 van quedant a les fosques, al centre de l’escenari hi ha unes plantes d’aspecte estrany. De cop apareixen uns éssers totalment recoberts de pèl, quasi no se’ls veu la cara, caminant, balancejant-se mentre grunyeixen sense parar. Mentre tot això passa el Rx11 parla.)
Veu off Rx11 – Era un planeta molt bonic, feia molt bona olor, natura per tot arreu, no feia ni fred ni calor, era un planeta ideal per descansar, era el somni de qualsevol ésser de l’univers- ( de cop entren els Krongs) . - l’únic inconvenient que tenia aquell planeta eren els seus habitants. Uns éssers hostils, molt i molt peluts, i d’allò més mal educats.
( Mentre diu això un dels Krongs aixeca una cama i es tira un Pet molt llarg, els altres Krongs salten grunyint)
Veu en off Rx11 - Els Krongs que així es deien, menjaven tota classe de metall, especialment els Trifors, uns petits cubs metalics que habitaven el planeta.
( Passa una mena de cub metàlic molt ràpid, grinyolant, tots els crongs es tiren a sobre per menjar-se’l, es barallen per aconseguir-lo. De cop un dels éssers que sembla ser el més important de tots fa callar al resta fent un gran crit, tots obeeixen. (Se sent el soroll de la nau fent el seu Bip..bip... desprès es posa la mà a l’orella per sentir millor. De cop es veuen unes llum de color, la nau del Rx11 apareix per un dels cantons de l’escenari davant els sorpresos habitants, desprès baixa del vehicle tímidament. Quan veuen sortir a l’Rx11, tots els Krongs s’exclamen).
Rx11 – Ho....hola bip...- Aixeca la mà – vinc en so de pau, el meu nom es Rx11, i vinc del planeta Minivers a la galàxia R33 bip...Hem podríeu dir on sóc ?
( El Krong més important s’acosta al Mrx11, )
Calopos – Has arribat a Krong el planeta verd, i jo soc el Calopos, aquests – senyala - són tots els habitants que trobaràs aqui.- Saluden grunyint. – Sigues benvingut al nostre planeta Rx11.
( l’Rx11 i el Calopos es saluden abaixant el cap l’un davant de l’altre.)
Calopos – I digues, com has vingut a parar al nostre planeta?
Rx11 –Donsc mira, resulta que he estat moltes orbites viatjant, i he vist el vostre planeta, tan verd, m’ha semblat un planeta molt tranquil i plè de pau.
Calopos – Si el que vols es pau, aquí el trobaràs. Tens previst quedarte molt de temps entre nosaltres?, ja se que a primer cop d’ull semblem una mica barroers, pero som un poble molt pacific.
Rx11 - Si es aixi hem sembla que ens entendrem, a mi m’agradaria quedar-me unes quantes orbites, si és posible, no vull ser un estorb per a vosaltres.
Calopos -I ara! és clar que no, estem a la teva disposició. Casa nostra és casa teva.
( el Calopos li dóna l’esquena i camina) – I digues Rx11, véns sol? – Pregunta maliciosament)
Rx11 - Si, sempre vaig sol. Bé, l’unica que m’acompanya es la meva Mantus 499 .- Assenyala la Bit.
Bit – Hola gran Calopos- Diu amb veu metal.lica.
(De cop torna a passar un trifort fent soroll, i tots els crongs es llençen a la captura) L’Rx11 es quda parat.
Rx11- Estimat Calopos, teniu un planeta realment bonic, però no sé si us molestarà la pregunta, com es que sou tant peluts?
( El Calopos riu)
Calopos- Peluts dius?, no et preocupis estimat amic et contestaré sense cap problema.- ( comença la musica, tots ballant
Rap dels peluts
Krong: On hi ha pèl hi ha alegría
En el planeta dels Krongs,
Sense pèl tots moririem
Tenir pèl és el millor.
si ens encostipéssim. Atxís!
( Torna a passar un trifor davant els famolencs Crongs, es barallen sense parar)
( L’Rx11 es barreja amb els habitants del planeta Krong. Dos dels petits éssers s’aparten del grup i parlen entre ells.)
Pelut 1 – L’arribada d’aquest tipus ha sigut providencial. T’has fixat amb què ha vingut al nostre planeta, aquest poca pena?
Pelut 2 – I tant! només de mirar tant de ferro junt, hem ve aigua a la boca. Quin banquet que ens espera! - Diu fregant-se les mans.
Pelut 1 – Si, tot arribarà, però hem de ser prudents, esperarem a la nit, aleshores tot serà bufar i fer ampolles.
( Els dos peluts tornen al grup cridant i grunyint.)
Calopos – Celebrem una festa de benvinguda al nostre comvidat! Aném a la montanya de ferro!
(L’escenari es comença a enfosquir)
Veu en off Rx11 – I no em vaig equivocar, despres de la festa, Just quan vaig marxar a descansar els Krongs van aprofitar per desmantellar-me la nau.
( De cop se sent un soroll estrident, com si estiguessin esquarterant un cotxe, també uns grunyits. Es torna a encendre la llum de l’escenari. Hi ha dos Krongs, un vigila, mentre l’altre intenta arrencar una pesa de la nau.) ( De cop es sent un lament, un lament metàl·lic . És la Bit, la nau que es queixa.)
Bit – Ai, ai, que em feu mal. Maleït sia, animals fastigosos.
( La nau parla fent pampallugues amb les llums. Els Krongs es queden astorats)
Bit – Si, no em mireu amb aquesta cara de moniatos. Mai heu vist parlar una nau mantus sèrie 499? - Els Krongs no poden parlar. - Ja podeu marxar o us llençaré el meu raig mortífer!- Crida .
Pelut 1 – No m’ho puc creure. Una nau que parla.
Bit – Si. Una nau que parla i que també sap cridar.- La Bit comença a cridar auxili.- Auxili, auxili que em volen menjar, socorrs!
Pelut 2 – Vols callar, màquina estúpida!
Bit – Eh...eh sense insultar, només faltava aixo.
( La Bit no deixa de cridar, i els Krongs marxen corrents creuant-se amb l’Rx11 que se’ls queda mirant amoïnat. Aleshores s’acosta a la seva nau preocupat)
Rx11 – Estàs be Bit?...bip... t’han trencat alguna peça?- Diu mirant per tot arreu.
Bit – No, no han tingut temps de fer-ho, però ha faltat poc.
Rx11 – No et preocupis, ara mateix marxem d’aquest planeta.- Diu acariciant- la. – No deixaré que et facin mal.
( En Calopos apareix caminat solemne amb tots el krongs al darrera)
Calopos – A on penses que vas? – Crida.
(Rx11, el mira sorprès)
Calopos – D’aquí no marxaràs si no ens deixes la teva nau.
Rx11 – Per què creus que ho faré? Que no teniu suficient amb els Trifors que ara voleu la meva nau?
( Els krongs es posen neguitosos, i miren al Calopos esperant la seva reacció)
Calopos – Tu no ho entens, nesecitem ferro per viure- Diu suplicant.
Rx11 – Doncs a la meva nau no li posareu una dent a sobre!
Calopos – Agafeu-lo! - Crida assenyalant-lo.
(Els krongs intenten agafar-lo, però l’Rx11 treu un objecte semblant a una pistola, i els amenaça amb ella)
Rx11 – Al primer que s’acosti el converteixo en un moc amb potes! – Crida movent l’objecte.
(Els Krongs exclamen. La nau ha engegat els motors, l’Rx11 encara apunta amb l’objecte als peluts, mentre camina d’esquenes en direcció a la nau. Els Krongs salten sense parar).
Rx11 – Anem Bit, fugim d’aquest planeta pelut.
(Rx11 puja a la nau, es van apagant les llums mentre la nau desapareix per un cantó esquerre de l’escenari. Els krongs continuen saltant i grunyint, però no se’ls sent, només se sent una musiqueta. Comença a parlar l’Rx11.)
Veu en off Rx11 – I així va ser com vam fugir d’aquell planeta pelut i salvatge, ple d’éssers barroers que l’únic que volien era menjar-se a la meva estimada Bit. I això no ho podia permetre! Gràcies a totes les galàxies que vam poder sortir sense prendre mal.
( El cantó de l’escenari on estan l’Aloui i l’Rx11 es comença a il·luminar)
Aloui - Quina passada! – Diu al·lucinat – Ets molt valent Rx11, no sé pas que hagués fet jo al teu lloc.
Rx11 – Segur que haguessis fet el mateix , t’ho ben asseguro. Amb el Krongs no es pot jugar.
Aloui –I la Bit va pendre mal?
Rx11 – No per sort ens va donar temps de fugir sense patir cap baixa.
Aloui – No saps com me n’alegro.
Rx11 – I jo. Mes que res es que es nova de trinca, i sense ella ja no podría viatjar, m’ha costat molts tonells de nata. Si li arriba a pasar alguna cosa,...no se que hagues fet.T’aseguro que els Krongs son els éssers més mal educats que he conegut mai. – L’Rx11 calla – menteixo! – Crida. L’Aloui fa un salt de l’ensurt que li ha donat amb el seu crit. – La Frèsia, la Frèsia sí que era antipàtica!
Aloui - Qui És aquesta Frèsia?
( L’Rx11 estÀ absent )
Rx11 – Tu saps per què el planeta Mart és vermell?
( L’Aloui se’l mira dient que no amb el cap )
Aloui – Però que te a veure la Frèsia amb el planeta Mart i el seu color?
Rx11 - Encara que no t’ho sembli, hi té molt a veure Aloui. Tothom creu que Mart es vermell pels gasos que hi ha a la seva atmosfera, però què lluny de la veritat estan!
Aloui – Segueix Rx11, la cosa s’està posant molt interessant, no puc imaginar-me que m’explicaràs ara.
( Comença la musiqueta extraterrestre )
Rx11 – Tot va ser fruit, i mai millor dit, d’una casualitat. Resulta que jo estava seguint a un petit asteroide del qual el winoc, “ Un amic meu” d’allà Minivers, m’havia donat molt bones referències, quan de sobte em vaig topar amb el planeta vermell. I allà estava, Mart el planeta més vermell que et puguis imaginar. Era tan i tan vermell que feia mal els ulls de mirar-lo.
(Es van apagant la llum dels dos personatges, i es va encenent la de l’escenari)
Rx11 – Des de la meva nau semblava un planeta molt interessant de visitar. I no volia perdre una ocasió com aquella. Així que em vaig preparar per passar una nova aventura inter galàctica, i aleshores vaig aterrar.
( S’encenen les llums de l’escenari, la nau ja és allà amb les llums que s’encenen i s’apaguen. Sona una música extraterrestre. A l’escenari apareix el planeta Mart, està ple de maduixes gegants. Per tot arreu hi ha maduixes i plantes vermelles. Tot és vermell. L’Rx11 surt de la nau, està al·lucinat)
Rx11 - Per tots els estels de l’univers, són maduixes, maduixes gegants!- Crida .
( L’Rx11 comença a caminar entre les maduixes observant amb curiositat)
Veu en off Rx11 – Vaig investigar per tots els racons del planeta, allà hi havia rius de suc de maduixa ( soroll de rius), muntanyes de maduixes, grans, petites, mitjanes. Mars d’aigua vermella, núvols. Tot el que la meva vista podia abarcar semblava una maduixa. Vaig intentar trobar algú, però semblava que aquell planeta estava deshabitat.
Rx11 – Hola, que hi ha algú? Soc Rx11, del planeta Minivers, i vinc en so de pau !- Crida. Pero no contesta ningú.
Veu off Rx11 – De tant com vaig buscar estava esgotat, així que vaig jeure per fer una petita becaina, confiat que res podia passar.
( L’Rx11 s’arrepenja en una gran maduixa, i comença a dormir tranquil, de tant en tant es mou per col·locar-se bé. De cop a la maduixa li surten braços i cap. A una de les mans porta un espremedora, sembla enfadada)
Frèsia – Eh, vols fer el favor d’aixecar-te, m’estàs pitjant tant que em deixaràs més seca que una pansa.
( L’Rx11 s’espanta, i d’un salt s’aixeca mirant la maduixa incrèdul )
Rx11 – Per totes les galàxies, una maduixa que parla! – Crida.
Frèsia – Si, què passa? Tens algun problema amb les maduixes que parlen? – Diu molt indignada, obrint les cames, i posant els braços a la cintura.
Rx11 – No, no i ara, és que mai havia vist una fruita que parlés, i menys que tingués ulls, boca, i dues mans.
Frèsia – Doncs mira, sempre hi ha una primera vegada, no?- Està indignada.
Rx11 - Si, si és clar – Es disculpa. ( es tomba de cara al públic ) – Quin caràcter – Diu movent la mà amunt i avall.
Frèsia - I tu? Fatxenda. Com has aparegut al meu planeta? No m’agraden els intrusos, saps?
( Rx11 encongeix les espatlles)
Rx11 – Doncs, passava per aquí, i aleshores.....
(la Frèsia l’interromp)
Frèsia – Jo si que no he vist mai un tipus tan estrany com tu en tota la meva vida. Si ets més verd que una pera.- La Frèsia fa un pas enrera i es posa una mà al cor, està espantada. – No seràs una pera, oi?- Crida espantada.
Rx11 – No, no sóc una pera, faltaria més! Jo soc l’Rx11 i vinc del planeta Minivers a la galàxia R33.
Frèsia – I doncs, quin tipus de fruita ets tu?- Li diu mirant-lo de dalt a baix.
Rx11 – Perdona maca, no tothom som una fruita.- Diu enfadat.
Frèsia – A, no?
Rx11 – No.
Frèsia – Pitjor per tu.- El senyala amb un dit.- Jo crec que no hi ha res a l’univers més important que les maduixes. No creus?
Rx11 – Doncs mira, com pots veure, estàs ben equivocada.- ( s’assenyala) – A més, que te de dolent ser un meló, una taronja, o un plàtan?
La Frèsia està escandalitzada. Es posa la mà al cap .
Frèsia – Per tots els asteroides, del espai sideral. Un plàtan. Si em punxen no em treuen suc. Quin mal gust ! – Exclama.
(La maduixa va expriment. El soroll de l’espremedora és el principi de la cançó)
Cançó de les fruites
Rx11 – Peres, plàtans, taronges, meló,
Cireres, préssecs, maduixes què bo.
Totes les fruites són d’allò millor
Si te les menges són mel i mató.
Frèsia – Ni peres, ni préssecs, ni plàtans jo vull
Que son les maduixes les més llamineres
Que agraden a tots, tan a nens con a nenes.
Rx11 – No diguis mentides. Què dius de les figues?
Frèsia – Ni figues, ni síndria, què hi ha de millor?
Que el suc de maduixa, és d’allò més bo.
( comença la música)
Frèsia – Un planeta de maduixes
Tot vermell i lluent, no té res a envejar
A la resta de l’univers.
Què passaria si un plàtan jo fos.
Un planeta groc seria
Què té això d’original
Com el sol groc, uff jo em cremaria.
Vermell, vermell és el color
De la rosa, de la sang, de l’amor i la passió
Si una pera jo seria, un planeta verd
Tindríem, que té això d’original
Seria un pèsol gegant.
Un planeta vermell i lluent, no te res a envejar
al resta de l’univers.
Que pasaría si un platan jo fos.
Un planeta groc seria
que te això d’original
com el solgroc, uff cremaría.
( Va acabant la música, i es col·loquen al mig de l’escenari )
Veu en off Rx11 – Tot i les nostres diferencies, i malgrat que la Frèsia fos tant antipàtica, em vaig quedar unes quantes òrbites, en les que vaig aprofitar per extreure mostres de plantes, sorra i materials, per portar a Minivers, ja que a més de viatjar per plaer, també aprofitava els meus viatges per investigar altres formes de vida.
( L’Rx11 surt de l’escenari, quan ho fa se sent un soroll, com si estigués remenant estris. Aleshores entra un altre cop a escena, amb una lupa enorme, i unes pinces també enormes, i comença a agafar mostres d’aquí i d’allà. La Frèsia se’l mira amb cara de psicòpata)
Veu en off Rx11 – Ai Aloui. Poc podia esperar que la meva visita acabes com un malson. I és que, allà al planeta Mart no només hi vivia la Frèsia.¿Saps?.
( De cop apareix una altra maduixa, sembla molt pija. Porta sabates de taló, un barret tipo pamela, i bossa de xarol. Camina insinuant. A una de les mans porta una espremedora. La Madux, que així es diu, passa davant de l’Rx11, ell la mira distret i torna a la feina, però de cop la torna a mirar perplex. La Frèsia esta enrabiada)
Frèsia - D’on surts tu ara? Harpia, bruixa, farsant. Com tens la cara de presentar-te aquí d’aquesta manera.
Madux – Ai nena – Contesta presumida –Jo també estic contenta de veure’. Ja veig que encara tens el mateix humor de sempre.
( La Frèsia gruny )
Madux - No tinc per què explicar-te la meva vida privada. Mira que em faràs plorar i tot!
( La Madux es tomba i veu a l’Rx11 )
Madux - I, aquest pesolet tan mono? – Diu acostant-se insinuant.
( L’Rx11 s’assenyala perplex)
Frèsia – És l’Rx11. És amic meu, així que ja pots treure-li les teves urpes de sobre.
Madux – Si o no?. Però tu tens amics? - Diu amb els ulls molt oberts - Quina sorpresa.
La Madux s’acosta a l’Rx11, i li para la mà davant els seus ulls.- Enchanté – Diu en francès.
Rx11 - Bip...bip..- L’Rx11 li agafa la mà i li fa una reverència amb el cap.
Madux – Saps què? em sembla que he fet bé de tornar.- Diu presumida mirant a l’Rx11.
( L’Rx11 no entén res de res)
Frèsia – Ja! No em sorprèn gens ni mica.- Diu enrabiada.
Madux – Així. Com has dit que era el teu nom? – Li pregunta insinuant.
Rx11 – el...el...el meu nom és Rx11 i vinc del planeta Minivers....
Madux – Sí, sí, està molt bé, però que molt bé. – El mira amb lascívia.
( La Frèsia s’acosta a l’Rx11. La Madux es para i es mira les mans on porta un anell enorme.)
Frèsia – ( A cau d’orella) – No te’n fïis d’ella. És mes dolenta que la tinya. Es creu la reina de l’univers, nomès et portarà problemes.
( L’Rx11 diu que sí amb el cap. La Madux es treu la pamela del cap i la deixa a terra. Després obre el seu bolset i treu un pintallavis. Es pinta sexi)
Veu en off Rx11 – Creume estimat Aloui, no entenia res de res, pero tot el que allà passava em semblava molt extrany. Sabia que el meu atractiu era gran, pero, tant?
( La Madux està d’esquena al públic remenat la bossa. La Frèsia està al costat de l’Rx11 mirant- se’l fixament amb cara de psicòpata. De cop la Madux es tomba. A les mans porta una súper expremedora “ soroll expremedora” que brilla com mil diamants.
Veu off Acme: Super expremedora Acme, amb quatre potencies i facil manteniment. Només als magatzems Star-car! – ( Musica anunci) La Madux ensenya l’expremedora com si fos una hostesa del 1,2,3.
(Fa cara de satisfacció i es mira a l’Rx11 amb malicia)
Madux - Ja ha arribat l’hora pesolet meu ! – Diu amb una cantarella siniestra.
Rx11 – L’hora... l’hora de què?
( La Madux s’acosta lentament cap a la Frèsia i l’Rx11 amenaçant-lo amb l’expremedora, es para)
Madux – Frèsia, ja pots anar treient les teves urpes del pesolet. Es meu! – crida.
( La Frèsia s’aixeca i treu un ganivet enorme que tenia amagat)
Frèsia – Ni parlar-ne jo l’he vist abans que tu! És meu! – Diu alçant l’arma.
( La Madux s’acosta a l’Rx11, la Frèsia veient perillar el seu menjar es llança contra ella i començen a barallarse, L’Rx11 va reculant a poc a poc).
Veu en off Rx11 Allò era un malson, no només la madux sinó que també la Frèsia estava disposada a treure’m el suc vital, i com compendràs això sí que no ho podia permetre.
( L’extraterrestre aprofita l’ ocasió per marxar corrents en direcció al públic. Les maduixes s’ adonen compte i el persegueixen amenaçant-lo amb el gavinet i l’expremedora “ música psicosi galàctica i soroll expremedora” Es persegueixen per tot el teatre amb la música de psicosi, les maduixes també amenaçen al public. Per fí l’Rx11 puja a l’escenari i s’amaga darrera una maduixa gegant. La Frèsia i la Madux el segueixen. S’escolten exclamacions “ ai,ui, ect...” i de cop silenci. L’Rx11 surt amb l’expremedora a una mà, amb l’altre s’eixuga la boca.)
Veu en off Rx11 – Gràcies a totes les constel.lacions la cosa no va anar a pitjor.( per mi, vull dir) i l’única cosa bona que vaig treure d’aquell parell de psicòpates, va ser que durant varies òrbites vaig gaudir del millor suc de maduixa de tots els temps.
( L’Rx11 se’n va de l’escenari)
( musiqueta galàctica Psicosi,es fon junt amb la llum de l’escenari. S’encén el racó de l’Aloui i l’Rx11)
Aloui – Ai, com m’agradaria tastar el suc de maduixa - Diu trist – Ai ( sospira ) com m’agradaria veure un trifor, fins i tot un Krong.
Rx11 – No creguis Aloui, l’univers i les seves galàxies estan plenes de grans perills, mes dels que et pots imaginar...
Aloui – Jo estaria disposat a enfrontar-me amb al que fos, i deixar aquesta solitud.
Rx11 – No t’entristeixis Aloui, pensa en els que estan pitjor que tu.
Aloui – Per exemple? – Diu amoïnat.
Rx11 - ( l’Rx11 es queda pensatiu) – Doncs mira, per exemple els meteorits. Es passen tota la seva vida: amunt i avall, amunt i avall. I de què els serveix? Eh?- Mira a l’Aloui. – Jo t’ho diré. Tota la seva vida amunt i avall per acabar esclafats contra un planeta i desintegrarse en mil bocins. Ja veus quin panorama!
( L’Aloui el mira dient que si amb el cap)
Rx11 – I el sol? Què me’n dius del sol? Tot el dia cremant ( pausa ) Aquest sí que està i estarà sol tota la seva vida. Almenys tu pots tenir visitants sense el perill d’acabar socarrimats.
Aloui - Home...no...si tens raó. Mirant-t’ho així... tinc sort i tot. – Diu convençut.
Rx11 – I tant Aloui, has de mirar sempre la part positiva de totes les coses.
Aloui – Tu si que ets savi – Diu admirat – no com jo que sóc un ignorant.
Rx11 – Ai Aloui, quines coses tens. Pensa que jo he viatjat molt. És per això que sé més coses... i no tot han sigut coses terribles. Es això el que volia dir abans. Tot, inclòs les coses més terribles tenen la seva part positiva.
( musiqueta extraterrestre, es comença a apagar la llum del cantó de l’Aloui i l’Rx11, i s’il.lumina l’escenari. Aquesta vegada en comptes d’un planeta sembla un circ, està plè de globus de colors. Hi ha flors gegants i, fins i tot, una carpa de ratlles platejades. Comença la cançó dels pallasos galàctics. Els pallasos entren a escena ballant. Són pallasos molt especials. Van vestits amb pantalos amples amb ratlles platejades, armilles liles amb flors a la solapa, perruques de colors, i nas platejat. Els pallasos entren a l’escenari fent una coreografia al compàs de la música tipus circ.)
Canço pallasos
Pallasos: Benvinguts, benvinguts,benvinguts
al planeta mes divertit
on la fantasia està garantida
benvinguts, benvinguts, benvinguts
passeu,passeu.passeu
quedareu al.lucinats del que aquí veureu
rialles, xerinola, magia i alegria
és el pa de cada dia,
aquí no volem tristesa, que tot és alegria
( entra l’Rx11 ballant)
Rx11: Ridiculus, ridiculus, el millor planeta
Per passar unes vacances d’allò més distretes.
Pallassos: Si vols pasar-ho bé, no hom pensis més
unes vacanses al nostre hotel
Ridiculus es.
Aquí tothom sonriu, no hi a penes per ningú
tothom som amics, menjem pastis
ballem cantem, de la nit al día.
Benvinguts, benvinguts,benvinguts
al planeta mes divertit
on la fantasia està garantida
benvinguts, benvinguts, benvinguts
passeu,passeu.passeu
quedareu al.lucinats del que aquí veureu
rialles, xerinola, magia i alegria
és el pa de cada dia,
Un cop acaba la música, els pallasos començen a parlar i a fer-se bromes entre ells. ( flors que disparen aigua, martells de goma i corbates que es pleguen, ect...) Agafen l’Rx11 i el llencen pels aires. Tot són crits i rialles.
Veu en off Rx11 – El planeta Ridiculus era un planeta feliç on tothom estava content, tant o més que a Minivers. Eren éssers hospitalaris, i molt, molt divertits. Però aquell planeta com tots, tenia també un secret, i una fosca amenaça planava sobre ell, posant en perill tota aquella civilització. Aquella amenaça tenia un nom, el seu nom era.......
( tothom està reunit al mig de l’escenari amb l’Rx11. De cop i volta la pallassa jefe crida)
Cloe – Batdrim! – ( Tots susurren) – Només pronunciar el seu nom em venen esgarrifanses – Diu contenta.
Rx11 – Batdrim? Per què li teniu por a algú que té aquest nom? Si fins i tot fa gràcia.
Cloe – Què per què? – se’l mira – Jo t’ho diré per què.
( Tots s’acosten xiuxiuejant, alguns fan bromes)
Cloe – El Batdrim es l’ésser més fosc, malcarat i trist que existeix a tots els planetes fins ara coneguts. És tanta la seva tristor que, si per casualitat, s’acostés a nosaltres, ens contagiaria la seva tristor, i si això passes, el nostre planeta tal i com el coneixem deixaria d’existir . ( La Cloe parla amb cantarella)
Rx11 – No...no entenc que té a veure la tristor amb tot això.
( Un pallaso s’acosta content fent saltirons)
Zoe – Doncs està molt clar. Vol dir que si en Batdrim s’acostés a Ridiculus, una epidèmia de tristor ens envaïria.
( S’aixeca el tercer pallasso)
Moe – I un per un, moriríem de pena.- ( ho diu rient i gesticulant)
Cloe – Aquí a Ridiculus la pena es com la pitjor de les malalties.
( Segueix parlant i fent bromes amb l’Rx11 )
Veu en off Rx11 – I com et pots imaginar estimat amic, les més terribles prediccions, com sempre passa als contes, es van complir, i, de sobte, va passar el que tots temíem.
( De cop se sent un plor. Els pallassos, tot i no perdre l’humor, s’espanten.)
Moe – Què ha sigut aquest soroll?
Cloe – No sé, però això no m’agrada gens ni mica.
( Torna a sentirse un gemec tenebrós, i els pallassos s’abraçen espantats. Les llums de l’escenari fan pampallugues)
Rx11 veu en off – Efectivament aquell gemec fastigòs, era ni més ni menys que el temut Baldrim “el trist”
( Les llums de l’escenari s’enfosqueixen. Al mateix temps una mena de tro retomba, els gemecs sonen més forts. Els pallasos criden espantats. I d’un dels costats de l’escenari apareix una mena de drac fosc amb ulls vermells, llàgrimes platejades i boca trista, entra plorant, els pallasos s’aparten molt espantats, tots menys l’Rx11)
Rx11 – Enrera maleït monstre! on creus que vas?! Deixa als meus amics viure en pau.
( Entre plor i plor el Batdrim comença a parlar)
Batdrim - ¿ Per què tothom em fa fora? – Plora- ¿ Per què ningú vol ser el meu amic?
Rx11 – Doncs, si vols que et sigui sincer no m’estranya, ningú no vol com a amic algú que esta tot el dia plorant.
( El Batdrim torna a plorar i els pallasos criden)
Batdrim – Mai no tindré amics, la meva vida és trista i fosca, és per això que em diuen Batdrim “ el trist”.
RX11 – Jo no sóc qui per donar-te consells, però has provat de riure una mica i no pensar que la vida no nómes es plorar i plorar. La vida es meravellosa i divertida.
( El Batdrim plora, pero està més calmat. Els pallasos segueixen la conversa des del raco espantats)
Batdrim – I què vols que faci, no ho puc evitar tinc tanta pena - Comença a plorar deconsoladamente. ( Les llums tornen a fer pampallugues i se senten els trons)
Rx11 – Prou, s’ha acabat! – Crida enfadat l’Rx11 .- No puc parlar amb algu que no sap o no vol escoltar el que dic.
( El Batdrim calla de cop)
Rx11 – Tu realment vols curarte de la teva tristesa? Perque a mi em sembla que no vols.
Batdrim – I és clar que vull curar-me- Diu trist -¿Creus que em podrieu ajudar?
Rx11 – Potser si, o potser no, tot depen de tu.
Batdrim – Oh si, si, si us plau ! – Crida plorant i fent saltirons emocionat.
Rx11 – Esta bé, esta bé. Vaig a consultar-ho. No et moguis d’aquí.- li diu bruscament, despres s’acosta al Batdrim i li diu a cau d’orella.- No és res personal, pero és que els habitants d’aquest planeta et tenen molta por, o sigui que no fassis res i quedat callat. Crec que et podrem ajudar.
( quant l’Rx11 marxa el Batdrim es queda somicant i murmurant que es molt desgraciat)
Batdrim – Oh! què desgraciat que sóc, no li caic bé a ningú – Somicant.
(l’Rx11 s’acosta als pallasos galàctics, i parla amb ells)
Rx11 - Voleu que us digui una cosa. ( pausa) no entenc com podeu tenir-li por a aquest babau. Pero si és més inofensiu que un trifor.
Zoe - ¿ què és un Trifor? – Diu sorpresa.
Rx11- ¿ un Trifor?.... res ...res ...jo ja m’entenc. Bé la cosa està així....(remor) hem de fer que aquest beneit es posi a riure fins que es quedi sense alè.
Moe - ¿I com ho farem?
Cloe – Li podem fer pessigolles! – Diu contenta movent les mans.
Zoe – També ... també podríem explicar-li un acudit!.
Moe – I si li fem una broma!- Diu fent un saltiró.
Rx11 – Un moment, un moment, deixeu de dir tonteries i veniu aquí.
( L’Rx11 els fa acostar en rotllana. Només se sent al Batdrim que segueix somicant)
Batdrim – Oh! què desgraciat que sóc, no li caic bé a ningú – Somicant.
(L’Rx11 i el pallasos desfan la rotllana)
Zoe – ¿Creus que la teva estratègia funcionarà?
Rx11 – I tant que sí. Una vegada la vaig fer servir al planeta mercuri on vivia l’home crater.
Zoe - ¿ l’home crater?
Rx11 – L’home crater, a més de lleig, era trist, malcarat, antipàtic i tenia molt males puces, era molt pitjor que el pobre Batdrim i us dic que em va funcionar. Així que no perdem més temps.
( El Batdrim s’acosta al grup emcuriosit. L’Rx11 i els pallasos comencen a ballar ridiculament, amb una música també ridícula. El Batdrim es queda parat. Comencen a parlar a l’inrevés al compàs de la música)
Rx11 – uerim la uabab,on netne ser!
Zoe – ara euq Mirdtab, aj on serolp?
Moe – on se pac amoidi uon.
Cloe – aj,aj,aj euq titrevid
Rx11, Zoe,Moe,Cloe – Melrap severni’l a
( la música baixa, el Batdrim, està confós, ja no plora està al.lucinant.Els tres sacosten al batdrim i començen a girar al voltant del drac, mentre segueixen parlant a l’inreves. amb la música de fons)
Rx11 – arim aniuq arac af!
Zoe – atse tlom tatnapse!
Moe – erbop ion!
Cloe – aj,aj,aja,euq titrevid
Rx11, Zoe, Moe, Cloe - Melrap severni’l a
( El Batdrim comença a ballar timidament, el grup comença a fer-lo voltar, la cosa es va animant)
Rx11 – Vinga Batdrim, intenta-ho tu també! – Crida.
Batdrim – a....al..al..alo..aloh co..cos le mir...mir..mirdtab
Rx11 – Molt bé Batdrim ho estàs aconseguint!
Batdrim - aloh cos mirdtab le....le... tsirt
Zoe – Mai m’hagués imaginat que fos tan divertit parlar a l’inrevès!
Batdrim – i ara cos çilef iuqa
Rz11, Zoe, Moe, Cloe, Batdrim – i ara cos çilef iuap!
( Tots ballen al compás de la musica. El Batdrim es tomba donant l’esquena al públic ” aquí aprofitarem per canviar-li la cara de tristor per la cara d’alegria” . de cop sonen uns timbals, el drac mou el cul, i tatachan “ platerets”, quan es tomba en Batdrim està alegre, tots salten contents, toquen la bocina, s’abraçen)
Zoe – Nois, ho hem aconseguit! Gracies a l’Rx11, ara podrem viure tranquils, oi? Batdrim?!
Batdrim – És clar....és clar que sí, per descomptat, és més em sembla que em quedaré a viure aqui amb vosaltres, sou tan divertits ! - Diu rient sense parar.
El Moe s’acosta i li fa una broma amb una flor que ruixa.
Moe – Mira Batdrim, mira quina flor més bonica.- Li acosta i el ruixa.
(El Batdrim no para de riure, riu tant que sembla que s’ofegui. la Cloe comença a tocar la bocina, tots riuen.....)
Veu en off Rx11 – I fou així com vàrem solucionar el gran problema, ara ja no pateixen més, el Batdrim es va quedar allà per sempre i des d’aleshores estan ben tranquils, fins i tot s’han engreixat, sembla ser que el Batdrim és molt bon cuiner, a més de ser un manetes per tot, fa de pare de mare de germá, s’ha convertit en un membre més d’aquella esbojarrada família.
( La llum de l’escenari s’apaga, l’Aloui i l’Rx11 estan al seu raconet que es comença a iluminar)
Rx11 – ho veus? no has de estar trist mai de la vida, pren exemple del Batdrim el trist, va superar totes les seves pors i tristors, i mira si ho té superat que fa poc els vaig trobar de gira a un satél.lit del planeta urà anomenat Caliban amb un nou espectacle : Batdrim i els Ridiculians es deia, ai, va ser tot un èxit.
Aloui - Qui ho anava a dir,tot un ploramiques convertit en còmic famós. I digues Rx11, mai més a tornat a plorar? Em costa de creure.
Rx11 – Mai més, t’ho ben asseguro. Ara són amics per sempre.
Aloui – Rx11 et puc fer una pregunta personal?
Rx11 – I tan pots preguntar el que vulguis. A veure, que es aixo tan personal que em vols preguntar?
Aloui – De tots els planetes a on has estat, quin es del que tens mes bons records? a part de mí, és clar.- diu content.
( L’Rx11 es queda pensatiu pero de seguida reacciona)
Rx11 – Aquesta pregunta no me l’havíen fet mai. És cert que de cadascun del planetes on he estatme endut bons records, pero et mentiria si et digués que no tinc un record especial d’un d’ells.
(L’Rx11 comença a passejar per l’escenari) ( musiqueta galactica)
Rx11 – Era un planeta blau, molt semblant a tu, potser més gran, que dic gran, era imponent.- ( assenyala el tamany amb les mans) – Hi havien muntanyes, glaciars, rius. Els éssers d’aquell planeta vivien en unes construcions de formes quadrades i grises amb unes petites obertures per on miraven a l’exterior.
Menjaven uns aliments molt estranys, de formes i color com jo mai havia vist. Sempre anaven amb presses, i es traslladaven amb unes caixes de metall de diferents colors i llums, eren unes caixes pudentes que expulsaven fums tòxics.
( mentre parla es va apagant la llum zenital de sobre de l’Aloui i l’Rx11, i es van encenent les de l’escenari, allà es veu una ciutat, la gent camina, els nens juguen, passen cotxes. Es senten bocines, els conductors s’insulten, sonen alarmes d’ambulàncies, i remor de gent parlant.)
Cançó ciutat
home- De pressa, corre, va, que arribo tard a treballar,
aparta, fuig , del meu camí que així no puc seguir.
Els nens, la feina, la casa, la muller,em tenen
fart no sé que fer.
En aquesta societat, pudent de crueltat
guerres i contaminació, racisme i explotació.
Dona – De pressa, corre, va, que arribo tard a treballar,
aparta, guig del meu camí que així no puc seguir.
el cotxe, la reunió, el cole, el sopar
em te el cor atabalat.
En aquesta societat pudent de crueltat
guerres i contaminació, racisme i explotació.
Nen – Jo el que vull és ser feliç
banyar-me al mar, jugar a pilota, i descansar
aprendre moltes coses, i no treballar
ser feliç és el que vull, els grans estan com un bull.
Home – De pressa, corre, va, que al cole has d’anar.
Apendre coses es el teu destí. I així molts sentims
conseguir.
Dona – De pressa, corre, va, al cole has d’anar
si vols ser dona de profit
Hauras d’estudiarfins al llit, ai quin neguit, ai quin neguit.
Rx11 veu en off –Aquells éssers semblaven sempre estar enfadats, es barallaven i cridaven entre ells. Estic convençut que eren el éssers més tristos de tot l’univers.
( De cop les llums es van apagant, representa que marxem de la ciutat, la gent marxa, l’audio es va afluixant, i es fa el silenci, foscor total. De cop unes llums molt potents il.luminen l’escenari ( música impactant) i es sent el bip..bip.. de la nau de l’Rx11, la llum deixa veure un bosc amb arbres i una casa “ els edificis de pisos poden estar pintats pel darrera amb arbres, la casa igual només caldría donar la volta al plafo per canviar de decorat” la nau apareix a escena, la llum es fa més forta, l’escenari s’il.lumina. La nau es para ( soroll de motors apagant-se).
Rx11 veu en off – Tot i així, vaig tenir la sort de conèixer al Jan i a l’Alba.
( La musiqueta es va afluixant, tot seguit apareixen a escena el Jan i l’Alba, surten de darrera la casa. En Jan va vestit amb un pijama, l’acompanya la seva germana amb unes cues i una camisa de dormir, porta un osset a l’altre mà. El Jan assenyala la nau al.lucinat, la nena sembla espantada, i estira al seu germà de la màniga)
Jan – Ostres tú, quan ho expliqui al cole no s’ho creurà ningú!- Diu emocionat.
Alba – Tinc por, marxem, va! – Diu estirant de la màniga del pijama.
Jan – No siguis poruga, només es una nau intergalàctica i sideral- diu treient importància.
Alba – Què?
Jan – Deixa-ho estar – La mira amb superioritat – no ho entendries.
Alba – Doncs jo et dic que marxem.
Jan – i si no em dóna la gana, què faras?
Alba – Doncs...doncs.. quan vinguin els papas del cinema els diré que m’has fet passar por, i tu ja saps que passar oi? – Li diu àssenyalant-lo amb el dit en forma d’advertiment.
( De cop, es queden glaçats, la porta de la nau s’obre i surt l’Rx11, els nens reculen espantats)
Alba – Ai,ai,ai
( L’Rx11 s’acosta a poc apoc, molt a poc a poc)
Rx11 – Bip...bip, no us espanteu. Sóc l’Rx11, vinc en so de pau.
Jan – No...no....si no et tenim por – Diu aterroritzat. L’Alba s’amaga darrera el Jan.
Alba – Mita’l el valent, ara què? – Diu mig plorant.
Jan – Calla que el posaràs nerviós!
( Els nens tremolan)
Rx11 veu en off – Els pobres estaven tan espantats que vaig fer servir un dels meus recursos per trencar el gel.
( Musica galàctica. L’Rx11 porta a la mà la pistola que va fer servir al planeta Kron per espantar als seus habitants, i la posa a la mà del Jan, aquest estranyat l’agafa, està tremolant )
Rx11 – Mireu, aquesta és una arma molt i molt perillosa. Tú et preguntaràs: i si és tan perillosa per què me la dóna?. Bona pregunta. Te l’entrego perquè si això t’ha de fer sertir més protegit jo estaré content. L’únic que vull és que no us espanteu i poguem parlar, m’agradaria conèixer més sobre la vostra curiosa civilització. Pero si creus que puc fer- vos mal potser seria millor que la fessis servir ara mateix.
----------
Jan – Segur que no vens amb males intencions?.- Diu movent ridiculament la pistola.
Rx11 – No de veritat, al nostre planeta.... Per cert, el meu planeta es el planeta Minivers a la galáxia R 33, bé, com et deia al meu planeta no hi han mai baralles, no tenim armes, jo la portó per defensarme, i si vols que et digui la veritat grácies a totes les galáxies mai l’he feta servir. Hem sembla un aparell inútil, innecesari totalement. Bip...bip... Que potser no es millor arreglar les diferencies parlan?
(L’Rx11 s’ajup i seu al terra mentre va parlant amb to interesant)
Rx11 - Pero s’enteu-vos, feu-me companyia.
( Esl nens obeixen amb la pistola encara a la mà)
Rx11 – Per la manera em que em mireu sembla que mai haviau vist res semblant a mí.
( Els nens diuen que no amb el capa)
Rx11 – Pero que us pasa, que se us a menjat la llengua un llatum?
Alba – Un llatum, que es un llatum?
Rx11 – Que no.. que no sabeu el que es un llatum?- Diu incredul
( Els nens diuen que no amb el cap)
Rx11 – Un llatum es una mascota que tenim allà a Minivers, es pelut fa meu, te tres ulls, cinc potes, i menja molta xocolata.
Jan – Deu ser con un gat. Nosaltres tenim un gat saps? ( es sent un miol)
Rx11 – De veritat?
Alba – Pero l’Aquil.les menja pinso, la mama no vol que li donem res més que pinso.
Rx11 – La mama, que es la mama?
Jan – Hem sembla que aquí al planeta terra les coses son bastant diferents al teu planeta.
Alba - Donsc esta clarisim. La mama, es la mama, i el papa es el papa.
Rx11 – Mama, mama, papa,papa –Diu convençut (pausa)- No ho entenc.
Jan – Aquí a la terra hi han dones i homes. Mira jo soc un nen i l’alba una nena.- assenyala - Ho entens ara?
Rx11 – Ah! ara crec que si. Saps que passa? passa que a minivers només hi ha un de sexe, és per això que no ho entenia.
Jan – Quina flipada! ja m’agradaria no tenir que soportar segons a quines nenes.- Diu miran a la seva germana. Ella li treu la llengua.
Rx11 – I per quín motiu hi han dos sexes?
Jan – Doncs mira, quan els nens i les nenes es fan grans es converteixen en homes i dones, aleshores s’enamoren entre ells i tenen humans petits com nosaltres.- Ho explica com si estigués parlan a un nen petit.
Rx11 – Aaah! a Minivers els petits surten de la gran muntanya blava.
( El Jan i l’Alba se’l miren increduls)
( L’Rx11 i els dos nens segueixen parlan. El Jan va fent mimica mentre li explica coses, darrera a una pantalla van sortint imatges “ aigua, foc, gent menjant, gent dormint, gent morta, gent plorant, la lluna i els estels, aliments, animals)
Veu en off Rx11 – Vaig aprende moltes coses gracies al Jan i la seva germana. Van explicar-me que era la nit i el día, que era l’aigua ( una substancia vital per que els éssers humans poguessin sobreviure) igual que el foc ( amb el que pujaven la seva temperatura corporal i cuinaven els seus aliments.) Les costums dels habitants d’aquell planeta eren molt curioses: Feian tres apats al día, i quan arribava la nit s’estiraven i tancaven els ulls, això era dormir ( un estat de lleugera inconciencia que durava fins que es feia de día.) Era semblant a la mort. El més curios és que quan un humà moria deixava de moures i al poc temps desapareixia, els que eren vius es posaven tristos i dels seus ulls sortia aigua, increible, oi?
També vaig poder veure els estel i la lluna desde un altre prespectiva, i vaig tastar els seus aliments ( El Jan li passa un platàn) encara que no feien gaire bon aspecte.
( les llums es van apagan, la veu de l’Rx11 segueix parlant)
Veu en off: Tot era perfecte, estava descobrint moltes coses noves i extraordinaries en aquell planeta blau, coses que després podria explicar als meus, pero com sempre passa, algú va descobrir la nostra amistat i tot va començar a esgarrar-se.
( Del fons de la sala i dels laterals, apareixen uns homes vestits de blanc amb casc, semblen astronautes, porten lots molt potents, van mirant als espectadors i preguntan”musica”)
Home blanc 1 : Aviam, tú. Has vist un homenet verd per aquí?- Pregunta a algú del public.
Home Blanc 2 : Aquesta, aquesta nena te cara de saber-ho. Mirem als ulls i no hem menteixis. Has vist alguna cosa extranya ? llums extraterrestres? Un homenet verd amb nas de trompeta? – Amb veu misteri.
Home Blanc 3 : Mireu que es molt perillos! Que amb aquestes coses no si juga!
Home blanc 1 : L’altre dia em van explicar que es va menjar un nen cru!
Home blanc 2 : Si, Si, i te unes potens llums als ulls que llancen ratjos mortifers i....!
Home blanc 3 : I fa una pudooor!
Home blanc 1 : Per aquí, per aquí fa pudor, Que ha estat per aquí? que l’amaga potser? a sota la cadira? - Diu a un senyor (aquest li contestara que no l’ha vist, fer broma) – Donsc així la pudor ..... Marrano, aquestes coses es fan al lavabo, home, es que no sabem anar pel mon.
( mentre els homes estan amb el públic es comença a encendre la llum de l’escenari. La nau no hi es , només esta el Jan i la seva germana davant la casa mirant als homes blancs)
Home blanc 1 : Mireu anem a preguntarli aquells nens, tenen cara de saber a on es l’alienigena.
( Pujen corrents a l’escenari, un d’ells treu un aparell amb llums i soroll i el passeja per l’escenari, “musica” ).
Home blanc 2 : Heu vist a un homenet verd amb nas de trompeta?
Home blanc 3 : Es extremadament perillós, dels seus ulls surten uns ratjos mortifers i.....
Home blanc 1 : I fa una pudoooor!
( L’Alba intenta que no se li escapi el riure, el Jan nega amb el cap)
Home blanc 3 : Segur que no heu vist res sospitòs. Mireu que.....- ( fa el gest de amenaça)
Home blanc 2 : Anem, esta vist que aquí no trobarem res de res, arreplagueu els bartols que tinc gana, marxem. Pero estigueu segurs petits miserables ( miren al public també) de que tornarem. ( riuen sadicament).
( Els homes blancs desapareixen de l’escenari rapidament. El Jan i l’Alba esperen a que acabin de marxar, i començen a cridar a l’Rx11)
Jan i AlBa : Rx11, Rx11!
Jan : Ja no hi ha perill, ja han marxat!
Rx11 : Segur que ja no hi son? !
Alba : Segur Rx11, han marxat amb la cua entre cames!
( L’Rx11 surt de darrera la casa a poc a poc, esta una mica espantat pero de seguida li passa)
Rx11 : Per totes les galáxies de l’univers, a anat de ben poc!
Jan : Tens raó Rx11, i això no m’agrada gens ni mica.
Alba : Han dit que tornarien després de sopar, creus que ho faran Jan?
Jan : Doncs hem penso que sí - Es posa serio - Rx11 crec que hauries de marxar.
Rx11 : Jo també ho crec, em dona la sensació de que la meva presencia al vostre planeta comença a ser hostil.
Jan : No saps quin greu en sap, de vegades els humans som molt destructius, si et capturessin acabaries a una gabia de vidre observat per centenars d’ulls curiosos. Segurament farien experiments amb el teu cos, acabaries mig boig i solitari al racó d’un trist laboratori, i això no podem permetre-ho - diu preocupat – has de marxar lo més aviat posible.
Alba : Ara que començava a agafar-te carinyo.
( L’Alba s’acosta a l’Rx11 i li agafa una mà, amb l’altre li entrega una gran flor)
Rx11 : No parleu així, no tots els humans son dolents. Vosaltres mateixos m’heu acollit sense cap problema.
Jan : Pero nosaltres som nens, i als nens ens agrada fer coses prohibides.
Alba : Menjar passtissos abans de sopar.
Jan : Fer soroll al xuclar amb una canya.
Alba : Tirar boles de neu al veï del costat.
Jan : Fer burletes a la mestra de mates- Diu fent gestos de burletes.
( comença una música com a preludi d’una cançó)
Cançó nens
Jan : Nosaltres els nens som molt diferents,
Som alegres i juguem.
Alba : Cantem i ballem, pero els grans amb
Els seus problemes no tenen temps
de disfrutar del moment.
No volem guerres inútils.
Volem un mon plè de pau.
Jan : On tothom pogui viure sense pensar en
El demà.
Alba: Que quan surti el sol tot sigui alegría.
Jan: Menjar entrepans de mel i nocilla.
Alba: Pujar al terrat, cridar a la veïna.
Els dos : Persegui papallones al costat del mar
amb la brissa marina.
Jan : Nosaltres els nens som molt diferents,
Som alegres i juguem.
Alba : Cantem i ballem, pero els grans amb
Els seus problemes no tenen temps
de disfrutar del moment.
No volem guerres inútils.
Volem un mon plè de pau.
Jan : On tothom pogui viure sense pensar en
El demà.
Els dos: Persegui papallones al costat del mar
amb la brissa marina.
( La música s’acaba, els tres personatges es queden al mig de l’escenari. De cop es comencen a sentir alarmes de policía i un murmull que va aumentant a poc a poc. L’Rx11 i els nens s’abracen. La nau ( bit) apareix per un dels cantons de l’escenari, l’Rx11 puja a la seva nau que comença a moure’s cap a dins. Al mateix temps entren els homes de blanc i es queden parats junt amb els nens. Per la direcció de les seves mirades es dedueix que la nau està enlairant-se. Es senten sorolls de motors, l’escenari es queda a les fosques.)
Veu en off Rx11 : I així vaig marxar, despres de recollir totes les meves coses, vaig fugir cames ajudeu-me d’aquell planeta blau. Allà pero, vaig deixar a dos dels millors amics que mai he fet. L’únic record que encara conservo es la flor que l’Alba em va regalar.
( Les llums del cantó de l’escenari es van encenent. L’Aloui i l’Rx11 estan allà. L’Rx11 esta trist)
Rx11 : i saps una cosa Aloui?
( Es queden un moment callats. L’Rx11 comença a caminar lentament)
Rx11 :Aquella experiencia em va fer sentir coses que mai hagués imaginat. Quan vaig marchar del planeta terra, just quan ja estaba a mils i mils de quilometres vaig tombarme per un instant a conteplar-l’ho. Automaticament em van venir al cap totes aquelles coses que vaig veure i viure, i aleshores de cop vaig sentir una opressió just aquí.- ( s’assenyala el pit)- em costava respirar, i com un cosquilleix va recorrer tot el meu cos, al instant vaig comprobar amb sorpresa que dels meus ulls va començar a sortir aigua. Estaba plorant!
( Durant tot aquest dialeg, l’Rx11 gesticula per una millor compressió pels nens).
Aloui : Oh!- s’exclama tapant-se la boca – Tu plorant!
Rx11 : Doncs si, encara que sembli imposible, vaig plorar i plorar sense poder evitar-ho.
( L’Aloui está impresionat. L’Rx11 s’acosta a ell i treu una flor blanca de grans dimensión, es la flor que li va regalar l’Alba. L’Aloui l’ensuma i li dona a L’aloui)
Rx11 : Es per això que vull entregar-te aquest present.
Aloui: Oh si es la flor que et va donar l’Alba. – l’Aloui fa el gest d’agafar-la pero es frena.-No...no puc aceptar-la.
Rx11 : I tant que si, es més necesito que te la cuidis, si ho fas et fara companyia, i cada cop que la miris t’enrecordaras de mi, i pensaras que ja falta poc per tornar-me a veure.
(l’Aloui agafa la flor amb cura)
Aloui :Grácies Rx11, es el millor regal que m’han fet mai. pots estar ben segur que ho faré. quan tornis estara molt més bonica, tan que no et semblara la mateixa. Rx11 : Bé Aloui, ha arribat el moment de marxar. Tu saps que soc una anima lliure i que he de continuar el meu camí en busca de noves aventures. Pero també saps que tornaré amb més histories d’arreu l’univers.
Aloui : Ves tranquil amic Rx11, mai podré oblidar el que has fet per mi. Adeu a tú també Bit. Cuida del meu amic i torna’l sa i estalbi.
Bit : Pots estar ben tranquil Aloui, no deixaré que es posi en perill. ( veu metal·lica)
( L’Aloui torna a ensumar la flor. L’Rx11 comença a recollir les seves coses,
( Aleshores es sent una música galactica, una mica trista. Es el preludi de la canço final. Per tot arreu de l’escenari surten personatges de l’obra. Un Krong, una maduixa, un payaso, estels cometes. Les llums de l’escenari s’apaguen una mica, es veu una projecció amb planetes i estels. Tot brilla, i comencen a cantar.)
Canço final
Aloui: Estimat amic, mai t’oblidaré.
Rx11: jo tampoc t’ho aseguro, pero tornaré.
Aloui: El planeta Jrong, la Fresia, la Cloe, el Batdrim i l’Alba, amb
tots pensaré.
( Tots ballen)
Tots: Aquí a l’univers mil estels hiha.
Planetes grans i petits, cometes i orbites.
Si tu vols venir aqui, nomes has de volar.
Aloui: Pero no amb coet, si no només somiant.
Cometa: Aquí a l’univers mil planetes hiha
Jo ho se de primera mà, amb un em vaig estavallar.
Sol: Si tu vols venir aqui, no t’acostis a mí
que et podría crema i socarrimar.
Krong: No portis metall, si no et fare mal.
Cloe: iuqa te saritrevid, això te sentit.
Fresia: suc de pera menjaras.
Batdrim: I de riure no pararas ( jaaja,ja).
Rx11: De la nostra galáxia no voldras marchar.
Tots: Aquí a l’univers mil estels hiha.
Planetes grans i petits, cometes i orbites.
Si tu vols venir aqui, nomes has de volar.
Pero no pas amb coet.
Tan sols has de somiar.
Tanca els ulls, pensa amb mí.
Aquí a l’univers mil estels hiha.
Planetes grans i petits, cometes i orbites.
Si tu vols venir aqui, nomes has de volar.
Pero no amb coet, si no somiant.
L’Rx11 puja a la seva nau mentre la canço no a acabat y desapareix amb la seva nau. La musica continua, es van apagan les llums, a una pantalla apareix la imatge de l’Rx11 dient a deu amb la mà. L’Aloui esta al seu racò també el saluda amb la flor a la mà.
Veu en off : Adeu estimat amic, adeu Aloui el planeta solitari.
Acaba la música i la llum es fon amb ella.
fi