Aloui, el planeta solitari
( Tot l’escenari està a les fosques )
Veu en off:
- És l’espai infinit?
- Existeixen planetes iguals a la terra?
- Hi ha éssers d’altres planetes?
( A poc a poc s’encén una pantalla que projecta estels)
Són preguntes que, de moment, no tenen resposta i que probablement mai en tindran. Però la història que veureu a continuació demostra que tot és possible més enllà de la nostra galàxia.
( Música extraterrestre, es va encenent la llum, enmig de l’escenari es veu un petit planeta )
Veu en off:
L’Aloui era un petit planeta situat dos galàxies més enllà de la terra. Era tan petit que quasi no es podia veure a primera vista. Era d’un color blau intens i tenia moltes taques de diferents colors.
Això li donava un aspecte d’allò més
Original i simpàtic . L’Aloui, però, tenia un problema:
el seu únic, però gran problema era que
es trobava sol i això l’entristia molt.
Mai no tenia companyia, podia passar-se
anys sense veure ningú i, si tenia sort, de tant
en tant veia algun estel que, despistat, passava a prop d’ell .
(soroll d’estel com passa)
( Passa un estel i es para a preguntar-li, està despistat )
Estel - Oh, em sembla que m’he perdut, em podries indicar com puc arribar a
la lluna? – Li preguntar a l’Aloui.
( A l’Aloui li canvia la cara, està content que algú es pari a parlar amb ell)
Aloui - Sí, mira, segueix recte fins aquell planeta- li senyala. - i després tombes a
la dreta, de seguida la trobaràs. - diu. – Però, abans de marxar, per què no
et quedes una estona a fer-me companyia?. Fa molt de temps que no
parlo amb ningú.
Estel - Oh no, ho sento gràcies, però és que tinc molta pressa, he quedat amb
un cometa molt bufó, i no m’agradaria arribar tard, en una altra ocasió.
- diu l’estel aleshores marxa coqueta.
( l’ Aloui esbufega)
Aloui – Ja veig que no tinc res a fer, ningú vol quedar-se amb mi, i no m’estranya.
Dec fer una fila! Sóc un pobre i trist planeta perdut a la immensitat de l’univers, no m’estranya gens que ningú vulgui ni tan sols dirigir-me la paraula.
I és que, a més, estic molt avorrit, mai no passa res, però em nego a passar així la resta de la meva existència, això ha de canviar, com sigui! ¡Eh ,eh que em sent algú, sóc jo l’Aloui ¡ - crida, amb les mans a modes d’altaveu.
( passa cometa amb soroll de reactor, un cop es fora l’Aloui crida)
Aloui- Mi-te’l, aquest deu ser el cometa afortunat. ¡Eh espera, espera on vas amb tanta presa?!
( silenci total )
( Comença una musica molt dolça, i L’Aloui decepcionat comença a cantar.)
( Cançó de solitud de l’Aloui )
Estic sol, sol, sol
Necessito companyia
Tots els estels del món
Passen davant dels meus ulls
Com seria si un amic jo aconseguia
Jo vull ser un astronauta
Un cometa
Una galàxia
Jo no vull estar tan sol ( l’Aloui balla girant sobre si mateix)
Vull marxar a veure món.
Vull conèixer altres mons de fantasia
Estic sol, sol, sol
Necessito companyia
Tots els estels de món
Passant davant els meus ulls
Com seria si un amic jo aconseguia
Estic sol i abandonat ( coreografia amb estels cometes, planetes)
Ni un amic jo he trobat
Jo no vull continuar així
Això es tot molt avorrit.
Vull conèixer altres mons de fantasia
Estic sol, sol, sol
Necessito companyia
Si trobes amb qui parlar
Moriria d’alegria
Com seria si un amic jo conseguia
Estic sol com un mussol
I mes trist que un cargol
Jo no vull estar tan sol ( L’Aloui comença a girar a poc a poc)
Vull marxar a veure mon.
Vull conèixer altres móns de fantasia.
Estic, sol ,sol ,sol.....
Veu en off:
Tot i la seva tristesa l’Aloui no perdia l’esperança, i, així, un dia la seva sort va canviar amb una visita inesperada, una visita molt especial.
( música extraterrestre)
(s’acosta una nau extraterrestre amb llums que s’encenen i s’apaguen ,
soroll de bip...bip)
Aloui – Què dimonis és allò que s’acosta?, mai no he vist res semblant. (Posa la mà com una visera i s’estira endavant per veure millor)
( musica extraterrestre, la nau va entrant a l’escenari)
Aluoi – ¡ Déu meu!, tant debò no sigui un meteorit, només em faltava això, que em
deixi pitjor del que estic.
( La nau arriba al costat del planeta,se sent un soroll semblant a una màquina de vapor frenant. La nau s’ha parat. Aquest soroll es repetirà cada vegada que arribi a un planeta. Surt el seu pilot. Es un extraterrestre verd, amb nas de trompeta, peus grans, i ho mira tot amb curiositat )
Aloui – Déu meu quin espant, quin tipus més estrany!. Es pot saber qui ets?
Qui t’ha donat permís per aterrar aquí? – Crida espantat.
( l’extraterrestre mira d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra estranyat, no sap qui li parla)
Aloui – Si, sóc jo qui et parla, he dit qui ets i a qui diantre li has demanat
d’aterrar?
(l’extraterrestre s’espanta al comprovar que és el planeta el que contesta i fa un saltiró enrera)
Rx11 – Bip....bip....el meu nom es Rx11,i aquesta .- Assenyala la nau – Es la Bit.- La
nau diu Hola amb veu metal·lica i fa llums.
Rx11 - sóc del planeta Miniver a la galàxia R33, espero no haver-te molestat.
Bip...bip... estic viatjant per l’espai sideral en busca de noves aventures, i
he pensat que potser aquí seria un bon lloc on instal·lar-me uns quants
dies, si a tu no et fa res.
Aloui – I és clar que pots quedar-te!, fa tant de temps que estic sol que no puc
deixar escapar una oportunitat com aquesta. A més, dius que has viatjat
molt oi?
Rx11 – Si així és, bip... he viatjat per innombrables indrets siderals,
planetes, galàxies, constel·lacions, forats negres...( to interessant).
Aloui - Està bé, està bé, no cal que segueixis, ja tindrem temps de parlar de
tot això.- Diu l’Aloui atabalat. –Si vols quedar-te et deixaré, però amb
un parell de condicions:
No fer malbé la meva montanya de gel i el meu llac d’aigua groga.
- Diu assenyalant-los. - I l’altra condició és que m’expliquis tots els teus
viatges i el que has pogut veure allà on has estat.
Rx11 – Bip...bip... em sembla interessant, m’agrada molt el teu planeta, a més t’haig de dir que ets el primer planeta que parla, la qual cosa s’agraeix, sino es molt avorrit saps?
Aloui – I què et sembla si per començar m’expliques qui ets i d’on has sortit. No havia vist mai ningú com tu, i tinc molta curiositat per saber més coses.
Rx11- Molt bé, com ja t’he dit abans vinc de la galàxia R33, a molts quilometres de distancia. El meu planeta anomenat Minivers és el més bonic de tots, allà els seus habitants són feliços, no hi ha guerres, creu-me, és el lloc en que tots els éssers voldrien viure, les muntanyes són de cotó fluix, els més petits són els que manen... De fet, a Minivers les coses són diferents a tots els mons de tot l’univers.
(comença a ballar)
( Cançó Jo vinc de la galàxia R33)
Rx11- Jo vinc de la galàxia R33
on totes les coses van a l’inrevés
el sol surt a la nit
i la lluna al matí
les flors creixen cap per avall
i on els grans són els petits.
Jo vinc de la galàxia R33
on totes les coses van a l’inrevés.
El foc sempre està gelat
I el gel sempre està calent.
Aloui- Valguem deu! quin embolic viure a R33
Rx11- Tot i així no ho canviaria viure a R33!
Els ocells viuen a l’aigua
Els peixos viuen al cel.
Les coses dolces són agres
I les agres torró i mel.
Jo vinc de la galàxia R33
On totes les coses van a l’inrevés
L’aigua clara és de plata
La plata és transparent
Les muntanyes són de nata
i la mar de caramel.
Aloui- Valga’m déu! quin embolic viure a R33
Rx11- Tot i així, no ho canviaria viure a R33.
La neu és de xocolata i la xocolata és,
per fer pastissos de nata que mengen els més xiquets
jo vinc de la galàxia R33,
on totes les coses van a l’inrevés
jo vinc de la galàxia R33,
on totes les coses van a l’inrevés
( acaba cançó )
Aloui- Tot això és molt interessant. La veritat és que deu ser molt bonic el teu planeta – (l’Rx11 es mira orgullós les ungles ) – però m’agradaria que comencessis amb una de les teves aventures, segur que has vist coses meravelloses.
( l’Aloui i l’Rx11 es van col·locant a un cantó de l’escenari que comença a il·luminar-se, la part de darrera es va quedant a les fosques.)
Rx11- Bip...bip... més de les que et pots imaginar, coses increïbles, d’altres perilloses, però totes molt interessants. He estat a la lluna que, per cert és de formatge, i precisament per l’olor tan forta que feia vaig haver de marxar d’allà. També he estat a Saturn i el seu anell. I he viatjat per un forat negre.
Aloui- De debò?
( l’Rx11 mou el cap afirmativament)
Rx11- És com tirar-se per un tobogan gegant que et transporta d’un lloc a un altre a una velocitat de vertígen,( mou les mans com si baixés i pugés) -(pausa)- Ai, mira que m’ho vaig passar bé en aquella ocasió.- Diu sospirant. – Bé al que anàvem, la meva primera aventura com a viatger professional va ser al planeta Krong. Jo estava molt cansat, saps? i vaig veure un gran planeta verd i lluent, i vaig pensar que era el lloc ideal per quedar-mi , poc hem podia imaginar el que més tard passaria, bip...
( musica planeta Crong)
( S’encén la llum de la part de darrera de l’escenari, el planeta i l’Rx11 van quedant a les fosques, al centre de l’escenari hi ha unes plantes d’aspecte estrany. De cop apareixen uns éssers totalment recoberts de pèl, quasi no se’ls veu la cara, caminant, balancejant-se mentre grunyeixen sense parar. Mentre tot això passa el Rx11 parla.)
Veu off Rx11 – Era un planeta molt bonic, feia molt bona olor, natura per tot arreu, no feia ni fred ni calor, era un planeta ideal per descansar, era el somni de qualsevol ésser de l’univers- ( de cop entren els Krongs) . - l’únic inconvenient que tenia aquell planeta eren els seus habitants. Uns éssers hostils, molt i molt peluts, i d’allò més mal educats.
( Mentre diu això un dels Krongs aixeca una cama i es tira un Pet molt llarg, els altres Krongs salten grunyint)
Veu en off Rx11 - Els Krongs que així es deien, menjaven tota classe de metall, especialment els Trifors, uns petits cubs metalics que habitaven el planeta.
( Passa una mena de cub metàlic molt ràpid, grinyolant, tots els crongs es tiren a sobre per menjar-se’l, es barallen per aconseguir-lo. De cop un dels éssers que sembla ser el més important de tots fa callar al resta fent un gran crit, tots obeeixen. (Se sent el soroll de la nau fent el seu Bip..bip... desprès es posa la mà a l’orella per sentir millor. De cop es veuen unes llum de color, la nau del Rx11 apareix per un dels cantons de l’escenari davant els sorpresos habitants, desprès baixa del vehicle tímidament. Quan veuen sortir a l’Rx11, tots els Krongs s’exclamen).
Rx11 – Ho....hola bip...- Aixeca la mà – vinc en so de pau, el meu nom es Rx11, i vinc del planeta Minivers a la galàxia R33 bip...Hem podríeu dir on sóc ?
( El Krong més important s’acosta al Mrx11, )
Calopos – Has arribat a Krong el planeta verd, i jo soc el Calopos, aquests – senyala - són tots els habitants que trobaràs aqui.- Saluden grunyint. – Sigues benvingut al nostre planeta Rx11.
( l’Rx11 i el Calopos es saluden abaixant el cap l’un davant de l’altre.)
Calopos – I digues, com has vingut a parar al nostre planeta?
Rx11 –Donsc mira, resulta que he estat moltes orbites viatjant, i he vist el vostre planeta, tan verd, m’ha semblat un planeta molt tranquil i plè de pau.
Calopos – Si el que vols es pau, aquí el trobaràs. Tens previst quedarte molt de temps entre nosaltres?, ja se que a primer cop d’ull semblem una mica barroers, pero som un poble molt pacific.
Rx11 - Si es aixi hem sembla que ens entendrem, a mi m’agradaria quedar-me unes quantes orbites, si és posible, no vull ser un estorb per a vosaltres.
Calopos -I ara! és clar que no, estem a la teva disposició. Casa nostra és casa teva.
( el Calopos li dóna l’esquena i camina) – I digues Rx11, véns sol? – Pregunta maliciosament)
Rx11 - Si, sempre vaig sol. Bé, l’unica que m’acompanya es la meva Mantus 499 .- Assenyala la Bit.
Bit – Hola gran Calopos- Diu amb veu metal.lica.
(De cop torna a passar un trifort fent soroll, i tots els crongs es llençen a la captura) L’Rx11 es quda parat.
Rx11- Estimat Calopos, teniu un planeta realment bonic, però no sé si us molestarà la pregunta, com es que sou tant peluts?
( El Calopos riu)
Calopos- Peluts dius?, no et preocupis estimat amic et contestaré sense cap problema.- ( comença la musica, tots ballant
Rap dels peluts
Krong: On hi ha pèl hi ha alegría
En el planeta dels Krongs,
Sense pèl tots moririem
Tenir pèl és el millor.
si ens encostipéssim. Atxís!
( Torna a passar un trifor davant els famolencs Crongs, es barallen sense parar)
( L’Rx11 es barreja amb els habitants del planeta Krong. Dos dels petits éssers s’aparten del grup i parlen entre ells.)
Pelut 1 – L’arribada d’aquest tipus ha sigut providencial. T’has fixat amb què ha vingut al nostre planeta, aquest poca pena?
Pelut 2 – I tant! només de mirar tant de ferro junt, hem ve aigua a la boca. Quin banquet que ens espera! - Diu fregant-se les mans.
Pelut 1 – Si, tot arribarà, però hem de ser prudents, esperarem a la nit, aleshores tot serà bufar i fer ampolles.
( Els dos peluts tornen al grup cridant i grunyint.)
Calopos – Celebrem una festa de benvinguda al nostre comvidat! Aném a la montanya de ferro!
(L’escenari es comença a enfosquir)
Veu en off Rx11 – I no em vaig equivocar, despres de la festa, Just quan vaig marxar a descansar els Krongs van aprofitar per desmantellar-me la nau.
( De cop se sent un soroll estrident, com si estiguessin esquarterant un cotxe, també uns grunyits. Es torna a encendre la llum de l’escenari. Hi ha dos Krongs, un vigila, mentre l’altre intenta arrencar una pesa de la nau.) ( De cop es sent un lament, un lament metàl·lic . És la Bit, la nau que es queixa.)
Bit – Ai, ai, que em feu mal. Maleït sia, animals fastigosos.
( La nau parla fent pampallugues amb les llums. Els Krongs es queden astorats)
Bit – Si, no em mireu amb aquesta cara de moniatos. Mai heu vist parlar una nau mantus sèrie 499? - Els Krongs no poden parlar. - Ja podeu marxar o us llençaré el meu raig mortífer!- Crida .
Pelut 1 – No m’ho puc creure. Una nau que parla.
Bit – Si. Una nau que parla i que també sap cridar.- La Bit comença a cridar auxili.- Auxili, auxili que em volen menjar, socorrs!
Pelut 2 – Vols callar, màquina estúpida!
Bit – Eh...eh sense insultar, només faltava aixo.
( La Bit no deixa de cridar, i els Krongs marxen corrents creuant-se amb l’Rx11 que se’ls queda mirant amoïnat. Aleshores s’acosta a la seva nau preocupat)
Rx11 – Estàs be Bit?...bip... t’han trencat alguna peça?- Diu mirant per tot arreu.
Bit – No, no han tingut temps de fer-ho, però ha faltat poc.
Rx11 – No et preocupis, ara mateix marxem d’aquest planeta.- Diu acariciant- la. – No deixaré que et facin mal.
( En Calopos apareix caminat solemne amb tots el krongs al darrera)
Calopos – A on penses que vas? – Crida.
(Rx11, el mira sorprès)
Calopos – D’aquí no marxaràs si no ens deixes la teva nau.
Rx11 – Per què creus que ho faré? Que no teniu suficient amb els Trifors que ara voleu la meva nau?
( Els krongs es posen neguitosos, i miren al Calopos esperant la seva reacció)
Calopos – Tu no ho entens, nesecitem ferro per viure- Diu suplicant.
Rx11 – Doncs a la meva nau no li posareu una dent a sobre!
Calopos – Agafeu-lo! - Crida assenyalant-lo.
(Els krongs intenten agafar-lo, però l’Rx11 treu un objecte semblant a una pistola, i els amenaça amb ella)
Rx11 – Al primer que s’acosti el converteixo en un moc amb potes! – Crida movent l’objecte.
(Els Krongs exclamen. La nau ha engegat els motors, l’Rx11 encara apunta amb l’objecte als peluts, mentre camina d’esquenes en direcció a la nau. Els Krongs salten sense parar).
Rx11 – Anem Bit, fugim d’aquest planeta pelut.
(Rx11 puja a la nau, es van apagant les llums mentre la nau desapareix per un cantó esquerre de l’escenari. Els krongs continuen saltant i grunyint, però no se’ls sent, només se sent una musiqueta. Comença a parlar l’Rx11.)
Veu en off Rx11 – I així va ser com vam fugir d’aquell planeta pelut i salvatge, ple d’éssers barroers que l’únic que volien era menjar-se a la meva estimada Bit. I això no ho podia permetre! Gràcies a totes les galàxies que vam poder sortir sense prendre mal.
( El cantó de l’escenari on estan l’Aloui i l’Rx11 es comença a il·luminar)
Aloui - Quina passada! – Diu al·lucinat – Ets molt valent Rx11, no sé pas que hagués fet jo al teu lloc.
Rx11 – Segur que haguessis fet el mateix , t’ho ben asseguro. Amb el Krongs no es pot jugar.
Aloui –I la Bit va pendre mal?
Rx11 – No per sort ens va donar temps de fugir sense patir cap baixa.
Aloui – No saps com me n’alegro.
Rx11 – I jo. Mes que res es que es nova de trinca, i sense ella ja no podría viatjar, m’ha costat molts tonells de nata. Si li arriba a pasar alguna cosa,...no se que hagues fet.T’aseguro que els Krongs son els éssers més mal educats que he conegut mai. – L’Rx11 calla – menteixo! – Crida. L’Aloui fa un salt de l’ensurt que li ha donat amb el seu crit. – La Frèsia, la Frèsia sí que era antipàtica!
Aloui - Qui És aquesta Frèsia?
( L’Rx11 estÀ absent )
Rx11 – Tu saps per què el planeta Mart és vermell?
( L’Aloui se’l mira dient que no amb el cap )
Aloui – Però que te a veure la Frèsia amb el planeta Mart i el seu color?
Rx11 - Encara que no t’ho sembli, hi té molt a veure Aloui. Tothom creu que Mart es vermell pels gasos que hi ha a la seva atmosfera, però què lluny de la veritat estan!
Aloui – Segueix Rx11, la cosa s’està posant molt interessant, no puc imaginar-me que m’explicaràs ara.
( Comença la musiqueta extraterrestre )
Rx11 – Tot va ser fruit, i mai millor dit, d’una casualitat. Resulta que jo estava seguint a un petit asteroide del qual el winoc, “ Un amic meu” d’allà Minivers, m’havia donat molt bones referències, quan de sobte em vaig topar amb el planeta vermell. I allà estava, Mart el planeta més vermell que et puguis imaginar. Era tan i tan vermell que feia mal els ulls de mirar-lo.
(Es van apagant la llum dels dos personatges, i es va encenent la de l’escenari)
Rx11 – Des de la meva nau semblava un planeta molt interessant de visitar. I no volia perdre una ocasió com aquella. Així que em vaig preparar per passar una nova aventura inter galàctica, i aleshores vaig aterrar.
( S’encenen les llums de l’escenari, la nau ja és allà amb les llums que s’encenen i s’apaguen. Sona una música extraterrestre. A l’escenari apareix el planeta Mart, està ple de maduixes gegants. Per tot arreu hi ha maduixes i plantes vermelles. Tot és vermell. L’Rx11 surt de la nau, està al·lucinat)
Rx11 - Per tots els estels de l’univers, són maduixes, maduixes gegants!- Crida .
( L’Rx11 comença a caminar entre les maduixes observant amb curiositat)
Veu en off Rx11 – Vaig investigar per tots els racons del planeta, allà hi havia rius de suc de maduixa ( soroll de rius), muntanyes de maduixes, grans, petites, mitjanes. Mars d’aigua vermella, núvols. Tot el que la meva vista podia abarcar semblava una maduixa. Vaig intentar trobar algú, però semblava que aquell planeta estava deshabitat.
Rx11 – Hola, que hi ha algú? Soc Rx11, del planeta Minivers, i vinc en so de pau !- Crida. Pero no contesta ningú.
Veu off Rx11 – De tant com vaig buscar estava esgotat, així que vaig jeure per fer una petita becaina, confiat que res podia passar.
( L’Rx11 s’arrepenja en una gran maduixa, i comença a dormir tranquil, de tant en tant es mou per col·locar-se bé. De cop a la maduixa li surten braços i cap. A una de les mans porta un espremedora, sembla enfadada)
Frèsia – Eh, vols fer el favor d’aixecar-te, m’estàs pitjant tant que em deixaràs més seca que una pansa.
( L’Rx11 s’espanta, i d’un salt s’aixeca mirant la maduixa incrèdul )
Rx11 – Per totes les galàxies, una maduixa que parla! – Crida.
Frèsia – Si, què passa? Tens algun problema amb les maduixes que parlen? – Diu molt indignada, obrint les cames, i posant els braços a la cintura.
Rx11 – No, no i ara, és que mai havia vist una fruita que parlés, i menys que tingués ulls, boca, i dues mans.
Frèsia – Doncs mira, sempre hi ha una primera vegada, no?- Està indignada.
Rx11 - Si, si és clar – Es disculpa. ( es tomba de cara al públic ) – Quin caràcter – Diu movent la mà amunt i avall.
Frèsia - I tu? Fatxenda. Com has aparegut al meu planeta? No m’agraden els intrusos, saps?
( Rx11 encongeix les espatlles)
Rx11 – Doncs, passava per aquí, i aleshores.....
(la Frèsia l’interromp)
Frèsia – Jo si que no he vist mai un tipus tan estrany com tu en tota la meva vida. Si ets més verd que una pera.- La Frèsia fa un pas enrera i es posa una mà al cor, està espantada. – No seràs una pera, oi?- Crida espantada.
Rx11 – No, no sóc una pera, faltaria més! Jo soc l’Rx11 i vinc del planeta Minivers a la galàxia R33.
Frèsia – I doncs, quin tipus de fruita ets tu?- Li diu mirant-lo de dalt a baix.
Rx11 – Perdona maca, no tothom som una fruita.- Diu enfadat.
Frèsia – A, no?
Rx11 – No.
Frèsia – Pitjor per tu.- El senyala amb un dit.- Jo crec que no hi ha res a l’univers més important que les maduixes. No creus?
Rx11 – Doncs mira, com pots veure, estàs ben equivocada.- ( s’assenyala) – A més, que te de dolent ser un meló, una taronja, o un plàtan?
La Frèsia està escandalitzada. Es posa la mà al cap .
Frèsia – Per tots els asteroides, del espai sideral. Un plàtan. Si em punxen no em treuen suc. Quin mal gust ! – Exclama.
(La maduixa va expriment. El soroll de l’espremedora és el principi de la cançó)
Cançó de les fruites
Rx11 – Peres, plàtans, taronges, meló,
Cireres, préssecs, maduixes què bo.
Totes les fruites són d’allò millor
Si te les menges són mel i mató.
Frèsia – Ni peres, ni préssecs, ni plàtans jo vull
Que son les maduixes les més llamineres
Que agraden a tots, tan a nens con a nenes.
Rx11 – No diguis mentides. Què dius de les figues?
Frèsia – Ni figues, ni síndria, què hi ha de millor?
Que el suc de maduixa, és d’allò més bo.
( comença la música)
Frèsia – Un planeta de maduixes
Tot vermell i lluent, no té res a envejar
A la resta de l’univers.
Què passaria si un plàtan jo fos.
Un planeta groc seria
Què té això d’original
Com el sol groc, uff jo em cremaria.
Vermell, vermell és el color
De la rosa, de la sang, de l’amor i la passió
Si una pera jo seria, un planeta verd
Tindríem, que té això d’original
Seria un pèsol gegant.
Un planeta vermell i lluent, no te res a envejar
al resta de l’univers.
Que pasaría si un platan jo fos.
Un planeta groc seria
que te això d’original
com el solgroc, uff cremaría.
( Va acabant la música, i es col·loquen al mig de l’escenari )
Veu en off Rx11 – Tot i les nostres diferencies, i malgrat que la Frèsia fos tant antipàtica, em vaig quedar unes quantes òrbites, en les que vaig aprofitar per extreure mostres de plantes, sorra i materials, per portar a Minivers, ja que a més de viatjar per plaer, també aprofitava els meus viatges per investigar altres formes de vida.
( L’Rx11 surt de l’escenari, quan ho fa se sent un soroll, com si estigués remenant estris. Aleshores entra un altre cop a escena, amb una lupa enorme, i unes pinces també enormes, i comença a agafar mostres d’aquí i d’allà. La Frèsia se’l mira amb cara de psicòpata)
Veu en off Rx11 – Ai Aloui. Poc podia esperar que la meva visita acabes com un malson. I és que, allà al planeta Mart no només hi vivia la Frèsia.¿Saps?.
( De cop apareix una altra maduixa, sembla molt pija. Porta sabates de taló, un barret tipo pamela, i bossa de xarol. Camina insinuant. A una de les mans porta una espremedora. La Madux, que així es diu, passa davant de l’Rx11, ell la mira distret i torna a la feina, però de cop la torna a mirar perplex. La Frèsia esta enrabiada)
Frèsia - D’on surts tu ara? Harpia, bruixa, farsant. Com tens la cara de presentar-te aquí d’aquesta manera.
Madux – Ai nena – Contesta presumida –Jo també estic contenta de veure’. Ja veig que encara tens el mateix humor de sempre.
( La Frèsia gruny )
Madux - No tinc per què explicar-te la meva vida privada. Mira que em faràs plorar i tot!
( La Madux es tomba i veu a l’Rx11 )
Madux - I, aquest pesolet tan mono? – Diu acostant-se insinuant.
( L’Rx11 s’assenyala perplex)
Frèsia – És l’Rx11. És amic meu, així que ja pots treure-li les teves urpes de sobre.
Madux – Si o no?. Però tu tens amics? - Diu amb els ulls molt oberts - Quina sorpresa.
La Madux s’acosta a l’Rx11, i li para la mà davant els seus ulls.- Enchanté – Diu en francès.
Rx11 - Bip...bip..- L’Rx11 li agafa la mà i li fa una reverència amb el cap.
Madux – Saps què? em sembla que he fet bé de tornar.- Diu presumida mirant a l’Rx11.
( L’Rx11 no entén res de res)
Frèsia – Ja! No em sorprèn gens ni mica.- Diu enrabiada.
Madux – Així. Com has dit que era el teu nom? – Li pregunta insinuant.
Rx11 – el...el...el meu nom és Rx11 i vinc del planeta Minivers....
Madux – Sí, sí, està molt bé, però que molt bé. – El mira amb lascívia.
( La Frèsia s’acosta a l’Rx11. La Madux es para i es mira les mans on porta un anell enorme.)
Frèsia – ( A cau d’orella) – No te’n fïis d’ella. És mes dolenta que la tinya. Es creu la reina de l’univers, nomès et portarà problemes.
( L’Rx11 diu que sí amb el cap. La Madux es treu la pamela del cap i la deixa a terra. Després obre el seu bolset i treu un pintallavis. Es pinta sexi)
Veu en off Rx11 – Creume estimat Aloui, no entenia res de res, pero tot el que allà passava em semblava molt extrany. Sabia que el meu atractiu era gran, pero, tant?
( La Madux està d’esquena al públic remenat la bossa. La Frèsia està al costat de l’Rx11 mirant- se’l fixament amb cara de psicòpata. De cop la Madux es tomba. A les mans porta una súper expremedora “ soroll expremedora” que brilla com mil diamants.
Veu off Acme: Super expremedora Acme, amb quatre potencies i facil manteniment. Només als magatzems Star-car! – ( Musica anunci) La Madux ensenya l’expremedora com si fos una hostesa del 1,2,3.
&nbs